25.5.13

MISSATGES DEL CAMÍ


Un poeta ha dit que “la vida és un viatge amb destí final”

Tant si aquest viatge de la vida és curt, com si és llarg –ningú no pot saber quant durarà-, ens cal fer parades. El tren de vida que es porta és tan accelerat que sembla que no es pugui aturar. Però tu i jo tenim el poder de parar i parar-nos, si volem, sobretot, si tenim la impressió d’haver-nos extraviat.

Un vell manual dels Escoltes (Boy Scouts) diu què s’ha de fer, quan t’adones que t’has extraviat:

Primer: aturar-se, parar-se.
Segon: investigar, repassar tot el que se sap.
Tercer: seguir endavant, si s’està segur del camí.
Quart: si avances, deixar un missatge.

Les meves reflexions en aquest full vénen a ser com aturades en el camí, per revisar i reflexionar sobre la meva ruta, tot deixant un missatge aquí i allà. Potser podran ajudar algú a fer millor camí.

Heus ací els missatges que deixo:

-Res no causa més stress (tensió i sobrecàrrega nerviosa) com voler aparentar ser una persona diferent del que ets

-Les mentides que ens diem a nosaltres mateixos ens fan més mal que les que diem als altres. Per exemple: “No tinc temps per a fer tal cosa...”

-Sovint, els qui dubten a l’hora de fer plans i comprometre’s dubten també de la seva capacitat de complir.

-Quan cometis un error, escriu, abans d’una setmana, allò que n’has après. El fet d’escriure-ho i de llegir-ho t’ajudarà a no repetir-ho.

-Els vostres fills han de saber tres coses:
  • Qui mana (a casa, a l’escola...)
  • Quines són les regles de comportament.
  • Qui és l’encarregat de fer-les complir.


-En qualsevol situació, mira de seguida què és el més important per a tu i actua en conseqüència.

-És molt millor intentar una cosa i fallar-la, que deixar de fer-la per por d’equivocar-se.

Company de camí, m’agradaria dir-te: “Asseu-te a reposar vora una ombra i pren-te temps per a meditar aquests missatges. Obriràs camí cantant”


P. Marcel Capellades
Ermità de Sant Salvador