23.6.11

Manlleu, núm. 91, juny de 2011

EDITORIAL

Continuem amb les celebracions del 125 anys del nostre estimat santuari. Com el passat mes de febrer, el bisbe Romà Casanova estarà una vegada més amb nosaltres, i la comunitat de fidels de Puig-agut, així com la Pabordia, li agraïm molt sincerament la seva presència.

Després de la remodelació i embelliment que s’ha dut a terme, podem dir que el santuari fa goig de veure, i això és obra de tots. Entre el degoteig de petits donatius que van fent possible la continuïtat, també se n’han rebut dos que permeten dur a terme despeses extres cobejades ja de temps i que confiem que mereixin el vistiplau dels amics fidels. També es publicarà una nova edició dels goigs del Sacretíssim Cor de Jesús que es canten a Puig-agut, i entre els qual es farà una edició numerada pensada per als col•leccionistes. Una millora important ha estat la col•locació de noves canaleres i els baixants corresponents, que eviten així filtracions d’aigua a la façana.

Com podem veure en el programa del proper dia 3 de juliol, tindrem la novetat d’una ballada de sardanes, audició que anirà a càrrec de la cobla Canigó. Tothom hi és convidat.

La Pabordia de Puig-agut

L'ACTUAL EDIFICI DEL MAS MADIROLES DE MANLLEU (1881-2011)*

La mil·lenària masia de Madiroles, esmentada a la mateixa dotalia o acta de consagració de Santa Maria de Manlleu de l’any 906, va ser sotmesa a una profunda transformació a principi de la dècada de 1880. De fet, es va afegir una construcció, la que actualment es pot veure, que va acabar substituint l’antiga. Per quina raó Madiroles va patir aquesta profunda transformació?
L’interès per a l’anàlisi d’aquest edifici sorgeix de dos aspectes importants: de la seva innovadora estructura, que s’aparta de les tipologies típiques de la casa rural catalana; i perquè és el fruit d’un de tants projectes de Ramon Madirolas i Codina, manlleuenc de gran empenta i voluntat.
Els objectius que van guiar la recerca van ser, primerament, la redacció de la biografia de Ramon Madirolas i Codina. Calia conèixer quins havien estat els fets més importants que va viure, especialment els projectes que va promoure, alguns dels quals encara influeixen actualment en la societat manlleuenca. Tanmateix, també es volia descobrir per què alguns d’aquests projectes no es van desenvolupar, o només es va fer parcialment, i quines devien ser les causes del seu fracàs. I en segona instància, es pretenia portar a terme una anàlisi del mas Madiroles com a objecte arquitectònic, a partir de les bases de l’arquitectura que va establir Vitruvi i identificar la raó per la qual té un traçat tan diferent de les masies clàssiques, si bé actualment fa la funció d’explotació agrària.
La metodologia que es va utilitzar en la recerca va ser diversa. En primer lloc, es van utilitzar fonts bibliogràfiques per obtenir la documentació necessària per entendre i exposar què va passar a finals del segle XIX i en la vida d’alguns personatges destacats. Tanmateix, també es van consultar obres especialitzades per poder elaborar una síntesi de les bases de l’arquitectura i el paper que van tenir en l’època de la construcció de la masia de Madiroles. D’altra banda, les fonts orals van ser rellevants en la comprensió i recerca d’informació històrica i arquitectònica. També es van fer diverses fotografies per documentar la realitat d’aquesta masia, alhora es van elaborar diferents plànols per comprendre l’edifici original de Madiroles actualment desaparegut.
Després de l’elaboració de l’estudi es van poder establir una sèrie de conclusions que resumim a continuació. En primer lloc, es va constatar que Ramon Madirolas va portar una vida dinàmica i que va mantenir contacte amb personatges importants d’aquella època, tant eclesiàstics com polítics. Algunes de les iniciatives que tenia en ment van poder fer-se realitat, com el Santuari de Puig-agut de Manlleu, però d’altres, per causes econòmiques o per la falta de suport social, no es van portar a terme.
Un d’aquests projectes, iniciat a principi de la dècada de 1880, va ser l’explotació comercial de les aigües d’una font que emergia en la seva propietat. La deu d’aigua era coneguda des de feia temps i Ramon Madirolas va excavar-la i va construir un dipòsit al seu damunt. El 1885, distingides personalitat catalanes de la medicina i farmacèutica reconeixien les propietats saludables de la font després de fer-hi diverses anàlisis químiques. Després d’aquests prometedors informes, s’augurava un futur brillant al voltant de l’explotació comercial d’aquell líquid natural tan lloat. Fins i tot, l’Ajuntament de Manlleu, va projectar una via que havia de comunicat el nucli urbà (des del final del carrer de Torelló) amb el conjunt termal.
Per aquella època, el 1881 –com indica la pedra central de la portalada principal sota les inicials de Ramon Madirolas- s’inaugurava un edifici de grans dimensions a pocs metres de la masia original de Madiroles, que segurament tenia l’origen a l’edat mitjana. Posteriorment aquesta darrera es va enrunar per donar una major visualització a la nova i el conjunt restà com és actualment. Possiblement, Ramon Madirolas, en cas de progressar l’explotació d’aigües medicinals, hauria ampliat les construccions. Els temps i les perspectives de negoci, però, no el van acompanyar.
Des del punt de vista arquitectònic, cal dir que Madiroles no va seguir la tipologia de les masies catalanes i, encara que actualment tingui aquesta funció i se l’anomeni “mas”, la utilitat que se li devia atribuir en fer-se la construcció no devia ser, precisament, aquesta.
Estudiant el traçat de l’estructura de l’edifici de Madiroles i elaborant els plànols i càlculs necessaris, ens hem adonat de la gran intenció arquitectònica amb què va ser dissenyada aquesta casa. Les relacions proporcionals que guarda la seva projecció en planta demostren que, seguint les tendències clàssiques de finals del segle XIX, Ramon Madirolas va projectar un edifici amb mesura, fermesa i utilitat i, per tant, compleix els tres principis que va dictar Vitruvi al segle V aC. Per altra banda, s’ha pogut arribar a la conclusió de la seva projecció com a balneari després d’haver fet les degudes comparacions amb el balneari Codina de Tona i visitat les seves instal·lacions. Sembla força versemblant que havia estat projectada com un balneari per a l’explotació de les aigües de la font a la quals s’atribuïen propietats curatives.
Finalment, cal fer constar que si l’edifici de Madiroles no hagués seguit l’evolució cap a la funció actual d’explotació agrària i hagués rebut un major impuls en el seu moment com a centre d’hostatgeria termal, probablement Manlleu hauria tingut un balneari en el seu municipi del qual tots els seus ciutadans podríem gaudir.

Glòria Sala Vilardell

*Aquest article està basat en les conclusions del treball de recerca de batxillerat titulat Mas Madiroles de Manlleu 1881-2011 (curs 2010-2011) del Col·legi La Salle dirigit per Judit Serra.

Il·lustració 1: Perspectiva actual de la masia de Madiroles de Manlleu, a l'estiu del 2011. Glòria Sala.
Il·lustració 2: Pintura de l'antiga casa pairal de Madiroles, de J. Mas Pou. Actualment es troba a la casa dels propietaris, els senyors València de Torelló. Glòria Sala.
Il·lustració 3: Part lateral d’una etiqueta d’ampolla d’aigües medicinals de Madirolas on es veu reproduït l’edifici de Madiroles. Arxiu Pabordia de Puig-agut

EN MADIROLES



GOIGS NOUS, GOIGS DE SEMPRE

Com es sabut els goigs són unes composicions poètiques de lloança a la Verge, a Déu i els sants principalment. Van adreçats a ser cantats pel poble a les esglésies i santuaris tot lloant l’advocació titular. Les poesies, en català des del seu origen, presenten una estructura estròfica i mètrica molt antiga, derivada de la ‘dansa’ medieval provençal, que s’ha perpetuat ininterrompudament al llarg de set-cents anys gràcies a ser cantats en ocasions festives, i també gràcies a la difusió de la impremta. És per això que dels goigs se’n diu que conformen un gènere literari semipopular, per aquesta dualitat en la seva transmissió: l’oral i la tipogràfica.
Quan a partir del segle XVI aquests goigs fins aleshores cantats es comencen a difondre impresos en un full de paper solt, es decoren de forma especial amb una estampa xilogràfica que representa l’advocació i boniques orles que envolten els versos. Les estrofes es disposen generalment en dues columnes. Al final de les cobles hi sol figurar una molt breu oració i, a banda i banda de la imatge, apareixen un parell de motius decoratius com gerros florals o símbols al·lusius al lloc.
El contingut literari de les diferents estrofes dels goigs ha estat classificat, des dels seus inicis, entre els gèneres poètics eminentment narratius ja que exposen àmpliament missatges de Déu als homes, o relaten episodis de les vides dels sants, o devocions litúrgiques, per acabar tot implorant favors davant les adversitats humanes. I el que converteix aquests goigs en documents singularíssim és que des del seu origen són escrits en català i presents en tot l’àmbit dels Països Catalans.
Aquests càntics no són doncs coses del passat: arguments, lloances i precs encara ara s’entonen, es publiquen i es reediten, tot actualitzant les versions per vincular-les millor a les idiosincràsies de la societat actual. La seva difusió ha estat permanent i ininterrompuda, i atresoren un munt d’informacions i de missatges que mantenen ben viu el desig dels fidels per cantar-los en ocasions festives assenyalades, com misses patronals, aplecs, o festes d’aniversaris.
Els goigs al Sagrat Cor de Jesús de Puig-agut, aquí i ara publicats, participen de totes i cada una de les característiques exposades. Des de l’any 1933 en què van publicar-se per primer cop s’han vist delicadament il·lustrats de forma diferent en quatre ocasions, fins a arribar a la present edició dedicada al nostre santuari en el 125è aniversari de la seva benedicció. El turó sagrat de Puig-agut hi apareix representat amb tots els seus símbols i noms, tot emmarcant les cobles prou conegudes pels fidels, que entonen amb goigs cada vegada que les canten. Lletres i imatges, músiques i tradicions, juntes un cop més en un full tan nou i tan vell com són els dels goigs.


Nora Vela

REEDICIÓ DELS GOIGS DE PUIG-AGUT ESPECIAL 125è ANIVERSARI


LA CONSCIÈNCIA

La Consciència és un dels tres valors fonamentals de la persona. L'home comença a ser de debò quan entra en contacte amb la seva pròpia consciència. La consciència és el lloc on Déu dialoga amb mi. És el lloc on jo em conec i conec Déu. Déu se'm revela en la meva consciència, i en ella jo conec quin és el meu fi. Per entrar en contacte amb la meva consciència he de fer silenci en la meva ment. He de fer callar totes les veus, i dirigir la meva mirada interior vers mi mateix: Qui sóc jo? D'on vinc? On vaig?. Després he de dirigir la meva mirada vers els altres: ells són necessaris per realitzar-me com a persona. I després miraré la terra, que és el lloc on ens hem de realitzar. Quan l'home ha pres consciència de qui és, d'on ve i a on va, aleshores arriba a conèixer el fi de la seva existència: la felicitat damunt la terra, juntament amb els altres homes.
Tu em preguntes: i com em parla la consciència? Et parla a través del Desig. El Desig no són els capricis o il·lusions. És una Exigència profunda a realitzar totes les possibilitats humanes. Però quantes persones no s'atreveixen expressar aquest seu Desig profund de ser... No creiem en el nostre Desig. No voldríem morir mai, i ens pensem que aquest desig és impossible. Voldríem un Amor per sempre, i diem que això és només un somni. I la llista de Desigs que tenim, que s'amaguen endins nostre i que no ens atrevim ni a expressar, no s'arriben a realitzar mai, perquè no creiem en el nostre Desig.Atreveix-te a posar un nom al teu Desig-Exigència: és la teva Consciència! Vols que fem un exercici ara mateix? Comencem:
- Tu dius: tinc por de la mort.
- Responc: amb aquestes paraules, el que hi expresses és al teu Desig d'Infinit: és la veu de la teva consciència.
- Tu em dius: sento que s'encén una alegria dins meu quan trobo algú amb qui em puc comunicar tal com sóc, sense dificultat.
- Responc: és el teu Desig de ser acollit i comprès: és la veu de la teva Consciència.
- Tu em dius: de vegades imagino un món i una existència alliberada del sofriment i de les necessitats.
Responc: això que imagines és la teva capacitat creativa. La Consciència et diu: fes-ho! Tu pots fer-ho!
Tu em dius: desitjo l'harmonia amb tot i amb tothom.
Responc: perquè tu ets capacitat de Relació. És la teva Consciència que s'expressa en aquest Desig.
Veus, ara com es fa? Atreveix-te a posar nom al teu Desig, i segueix-lo perquè és la teva Consciència. La Consciència és una llum que il·lumina el camí i ens ensenya a saber reconèixer allò que ens fa bé i allò que ens fa mal; a saber judicar fins a quin punt estem realitzant o no el nostre Desig, a no aturar-nos mai en cap estadi de la nostra evolució, sinó a continuar la recerca de la nostra plenitud. La consciència em diu que puc crear i donar-me tot allò que el Desig em revela com a mancança.
Entre Déu i tu només hi ha la teva consciència. I si mai et tocava haver d'escollir entre la veu de la teva consciència i una altra veu: has de seguir la teva consciència. És una veu amb autoritat que per a tu és una llei; tu no l'has creada, i no la pots destruir. Seria destruir-te com a persona. Fora d'aquí no trobaràs mai la vera llibertat. Perquè la Llibertat és la teva Consciència. Ningú no ens pot dir qui som, però si jo no sé qui sóc, el meu horitzó ja no és la felicitat, sinó l'angoixa de la solitud. La meva consciència em revela qui sóc, i m'assenyala el camí que m'orienta vers un horitzó de felicitat possible: el Desig-Exigència pot ser possible. Puc crear el meu Desig. Perquè el Desig dels homes amaga i revela sempre el projecte de Déu.

Pare Marcel Capellades
Ermità de Sant Salvador

EL TIMPÀ DE PUIG-AGUT


Dues fotografies que mereixen una explicació. La superior, ens mostra l’antic timpà que anterior a la guerra civil hi havia a l’entrada del santuari. En el relleu, com es pot observar, s’hi representa l’escena descrita en l’Evangeli de Sant Joan (20, 19 – 27) i en el qual hi és representat el moment en que Jesús mostra al incrèdul Tomàs les seves ferides.
A la fotografia inferior veiem el mateix espai que ocupava el timpà esmentat tal com ha arribat als nostres dies. Confiem que en un futur ben pròxim puguem novament mostrar-lo amb el mateix passatge evangèlic que havia tingut.