25.5.13

NÚM. 99, JUNY DE 2013


JESÚS, CAMÍ, VERITAT I VIDA


Un any més, arribat el mes de juny, tenim molt present la dedicació del nostre santuari al Sagrat Cor de Jesús. Des d’aquell llunyà 29 de desembre de 1883 quan es col·locava la primera pedra del temple expiatori en el bell promontori de Puig-agut, fins els nostres dies, segueix sent un estimulador punt de referència.  I és per això que novament hi som convidats.
És al cor on resideixen els sentiments i el jo més profund de la persona. Jesús, plenament humà, té el seu cort sant i diví, un cor ple de misericòrdia i de compassió, tendrament compassiu, misericordiós, inesgotablement benèvol i pacient.
Són molts els anys de la dedicació i la presència dels fidels no hi manca, malgrat el canvi experimentat en quan a la devoció, però el Far encara il·lumina. Amb raó podem dir:  “Cor misericordiós de Jesús, ple de caritat envers el pecador, prega per nosaltres”.

Pabordia de Puig-agut


EN MADIROLES


SANT PERE, PATRÓ DELS PESCADORS DE CANYA MANLLEUENCS

Estampa dels Goigs en honor de Sant Pere 
Pescador pera cantarse en la Capella que, 
En honor del Sant, han aixecat los 
pescadors de Manlleu. Vich: 
Tipografia Catòlica de Sant Josep.

Els pescadors de canya de Manlleu tenien sant Pere com a patró. Tant era que l’ apòstol hagués fet servir altres estris per recollir la fauna aquàtica del llac de Tiberíades. El 29 de juny, i el dia abans, aquest col·lectiu celebrava amb tota magnificència la festa del seu sant preferit.
Pel fet de ser un municipi situat a la riba del Ter, a Manlleu sempre hi ha hagut qui n’ha fet passatemps o, antigament, ofici, de llençar l’ham a les seves aigües, penjat d’una canya. Una de les primeres anotacions que fan referència a aquesta ocupació és del 1746, quan en el document de venda d’un hort, a les clàusules de l’escriptura de la qual apareix com a venedor Jacint Cortada, consta la prohibició dirigida al comprador, Rafael Roura, de treure pedres o sorra i pescar. Més endavant, el 1782, Segimon Trias del Call del Ter (actual carrer d’Enric Delaris) fa constar que és artesà dedicat a la confecció de xarxes i filats per pescar i caçar (1).
En algun moment del segle XIX, uns manlleuencs van construir una capelleta al carrer Horta d’en Font dedicada a sant Pere. Es va salvar de la destrucció de símbols religiosos a la via pública, decretada per les autoritats locals el novembre de 1936. La paret on es troba ara, aleshores era la façana posterior d’un forn de pa que atenia els compradors per la plaça de Fra Bernadí. El propietari de l’edifici, sense fer cas de les ordres governamentals,  va treure la imatge de la fornícula i la va resguardar a la rebotiga tot voltant-la de sacs de farina. Només es va malmetre un gall –símbol propi del seguidor de Jesús que el va negar tres vegades- que mai més va retornar al lloc original. Després de la Guerra Civil, el Sant va retornar a la façana, sense el gall, on encara es pot veure mostrant, a la mà dreta, les seves claus.
Runes de la capella visibles quan baixa 
el nivell de l’aigua del braç de riu.
La devoció dels manlleuencs per Sant Pere va dur un grup d’amics, pescadors i excursionistes, a aixecar un pedró o petit oratori dedicat al Sant a la zona de les Gorgues, prop de la confluència de la riera de les Gorgues i la riera de Sant Martí, a tocar del riu Ter. Era l’any 1876 (2). Anys després, el 1891, es va constituir la Societat de Pescadors de Manlleu tot formalitzant l’activitat que, ja més per afició per altra raó, practicaven molts manlleuencs. Aquesta entitat va prendre, com ja s’ha esmentat, Sant Pere com a patró i, molt aviat, va promoure la idea de construir una capella on ja hi havia el pedró inaugurat uns anys abans. D’aquesta manera podien compartir la devoció al seu patró, en la seva festivitat, i seguir amb l’afició. Així, diu Àlex Roca, “l’any 1897, el quart diumenge del mes de setembre, amb nombrosa assistència, és beneïda i inaugurada la capella que presideix una petita imatge de l’apòstol (3)”. Aquesta imatge, segons el mateix Roca, un anys després va ser substituïda per una altra de més gran.
Joan Amades recull en el seu Costumari Català que el dia 28 de juny, vigília de la diada de Sant Pere, els pescadors de canya manlleuencs “fan una solemne funció religiosa, després de la qual celebren una processó, presidida per una imatge del sant. Darrere va la bandera del gremi, seguida de tots els pescadors amb la seva canya”. L’endemà, el dia 29, segueix Amades, “s’apleguen a l’Esquirol, on hi han fet erigir un templet i celebren un concurs de pesca”. També remarca que “antigament havien fet ball com un complement de la festa (4)” i que a d’altres poblacions properes, com Torelló i Roda de Ter també celebraven la diada.

Joan Arimany i Juventeny


Bibliografia:
1 Pujol, Francesc, d’A. “Precedentes de la Pesca en Manlleu“, Butlletí informatiu de la Societat de Pescadors Esportius de Manlleu, any 1952, que es va recollir a: “La pesca fluvial a Manlleu”. Manlleu, Ediciones y Publicaciones Populares, núm. 420 – 421, agost de 1972
2 Roca, Alexandre. “Noves notícies de l’ermita de Sant Pere Pescador” dins Manlleu, episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 236 - 237
3 Roca, Alexandre. “L’ermita de Sant Pere Pescador” dins Manlleu, episodis d’ahir. Íbid. p. 233
4 Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1984, vol. 4 , p. 303 

MISSATGES DEL CAMÍ


Un poeta ha dit que “la vida és un viatge amb destí final”

Tant si aquest viatge de la vida és curt, com si és llarg –ningú no pot saber quant durarà-, ens cal fer parades. El tren de vida que es porta és tan accelerat que sembla que no es pugui aturar. Però tu i jo tenim el poder de parar i parar-nos, si volem, sobretot, si tenim la impressió d’haver-nos extraviat.

Un vell manual dels Escoltes (Boy Scouts) diu què s’ha de fer, quan t’adones que t’has extraviat:

Primer: aturar-se, parar-se.
Segon: investigar, repassar tot el que se sap.
Tercer: seguir endavant, si s’està segur del camí.
Quart: si avances, deixar un missatge.

Les meves reflexions en aquest full vénen a ser com aturades en el camí, per revisar i reflexionar sobre la meva ruta, tot deixant un missatge aquí i allà. Potser podran ajudar algú a fer millor camí.

Heus ací els missatges que deixo:

-Res no causa més stress (tensió i sobrecàrrega nerviosa) com voler aparentar ser una persona diferent del que ets

-Les mentides que ens diem a nosaltres mateixos ens fan més mal que les que diem als altres. Per exemple: “No tinc temps per a fer tal cosa...”

-Sovint, els qui dubten a l’hora de fer plans i comprometre’s dubten també de la seva capacitat de complir.

-Quan cometis un error, escriu, abans d’una setmana, allò que n’has après. El fet d’escriure-ho i de llegir-ho t’ajudarà a no repetir-ho.

-Els vostres fills han de saber tres coses:
  • Qui mana (a casa, a l’escola...)
  • Quines són les regles de comportament.
  • Qui és l’encarregat de fer-les complir.


-En qualsevol situació, mira de seguida què és el més important per a tu i actua en conseqüència.

-És molt millor intentar una cosa i fallar-la, que deixar de fer-la per por d’equivocar-se.

Company de camí, m’agradaria dir-te: “Asseu-te a reposar vora una ombra i pren-te temps per a meditar aquests missatges. Obriràs camí cantant”


P. Marcel Capellades
Ermità de Sant Salvador


BOCINS DEL MÓN DE JOAN AMADES


Cançó de les Gràcies  

La lletra d’aquesta cançó fa referència a les ànimes, al diable i al res del rosari, i  era cantada pels segadors tot i que res tenia a veure amb la sega. Segurament que amaga un cant de sentit mític i que tant podia anar encaminat a allunyar els esperits malèfics que podien desbaratar la feina com a cosa de dimonis, com regraciar l’ajut rebut per la feina o per la bona collita. De fet se’n coneixen diferents versions dedicades a fer esment de situacions i vivències diverses i que res tenen a veure amb les messes.  Veiem-ne una mostra:

Las pobrecitas almas

no tienen aun que penar,
que Dios las libró de pena
y a la gloria a descansar.

Maria, mare de gràcia,
mare de misericòrdia,
guardeu-nos del mal dimoni
en la nostra última hora.

El dimoni està enfadat,
tot ple de melancolia,
perquè el bon cristià en resa
el rosari de Maria.

Les denes d’aquest rosari
són bales d’artilleria;
tot l’infern prou que tremola
resant una avemaria.

El calendari paremiològic del mes de juny ens diu...

Juny brillant,  
Any abundant

Juny hermós,
Juny abundós

Qui pel juny no pot mantenir ase, 
ni pel setembre ca,
ja es pot dir que va a captar.

Fins al 10 de juny
 no et llevis roba
ni et descordis el puny.
 
Si pel juny plou   
poca fruita pel juliol. 

Juny plujós,
Garber polsós.

Pel juny fresca, 
per la Mare de Deu del Carme serè
i per sant Joan calor,       
fan l’any bo i millor. 

Quan la merla canta,                                   
la griva li diu:
-Atipeu´s, comare,
que ja ha arribat l’estiu.

Del juny enllà    
el dia comença a baixar.  

Els rucs, pel juny,
cada mosca com el puny.




GOIGS DEL VEÏNAT DE PUIG-AGUT