25.5.13
JESÚS, CAMÍ, VERITAT I VIDA
Un any més, arribat el mes de juny, tenim molt
present la dedicació del nostre santuari al Sagrat Cor de Jesús. Des d’aquell
llunyà 29 de desembre de 1883 quan es col·locava la primera pedra del temple
expiatori en el bell promontori de Puig-agut, fins els nostres dies, segueix
sent un estimulador punt de referència.
I és per això que novament hi som convidats.
És al cor on resideixen els sentiments i el jo
més profund de la persona. Jesús, plenament humà, té el seu cort sant i diví,
un cor ple de misericòrdia i de compassió, tendrament compassiu, misericordiós,
inesgotablement benèvol i pacient.
Són molts els anys de la dedicació i la
presència dels fidels no hi manca, malgrat el canvi experimentat en quan a la
devoció, però el Far encara il·lumina. Amb raó podem dir: “Cor misericordiós de Jesús, ple de caritat
envers el pecador, prega per nosaltres”.
Pabordia de Puig-agut
SANT PERE, PATRÓ DELS PESCADORS DE CANYA MANLLEUENCS
 |
Estampa dels Goigs en honor de Sant Pere
Pescador pera cantarse en
En honor del Sant, han aixecat los
pescadors de
Manlleu. Vich:
Tipografia Catòlica de Sant Josep.
|
Els pescadors de canya de Manlleu tenien sant
Pere com a patró. Tant era que l’ apòstol hagués fet servir altres estris per
recollir la fauna aquàtica del llac de Tiberíades. El 29 de juny, i el dia abans,
aquest col·lectiu celebrava amb tota magnificència la festa del seu sant
preferit.
Pel fet de ser un municipi situat a la riba
del Ter, a Manlleu sempre hi ha hagut qui n’ha fet passatemps o, antigament,
ofici, de llençar l’ham a les seves aigües, penjat d’una canya. Una de les
primeres anotacions que fan referència a aquesta ocupació és del 1746, quan en
el document de venda d’un hort, a les clàusules de l’escriptura de la qual
apareix com a venedor Jacint Cortada, consta la prohibició dirigida al comprador,
Rafael Roura, de treure pedres o sorra i pescar. Més endavant, el 1782, Segimon
Trias del Call del Ter (actual carrer d’Enric Delaris) fa constar que és artesà
dedicat a la confecció de xarxes i filats per pescar i caçar (1).
En algun moment del segle XIX, uns manlleuencs
van construir una capelleta al carrer Horta d’en Font dedicada a sant Pere. Es
va salvar de la destrucció de símbols religiosos a la via pública, decretada
per les autoritats locals el novembre de 1936. La paret on es troba ara, aleshores
era la façana posterior d’un forn de pa que atenia els compradors per la plaça
de Fra Bernadí. El propietari de l’edifici, sense fer cas de les ordres
governamentals, va treure la imatge de
la fornícula i la va resguardar a la rebotiga tot voltant-la de sacs de farina.
Només es va malmetre un gall –símbol propi del seguidor de Jesús que el va
negar tres vegades- que mai més va retornar al lloc original. Després de la
Guerra Civil, el Sant va retornar a la façana, sense el gall, on encara es pot
veure mostrant, a la mà dreta, les seves claus.
 |
Runes de la capella visibles quan baixa
el
nivell de l’aigua del braç de riu.
|
La devoció dels manlleuencs per Sant Pere va
dur un grup d’amics, pescadors i excursionistes, a aixecar un pedró o petit
oratori dedicat al Sant a la zona de les Gorgues, prop de la confluència de la
riera de les Gorgues i la riera de Sant Martí, a tocar del riu Ter. Era l’any
1876 (2). Anys després, el 1891, es va constituir la Societat de Pescadors de
Manlleu tot formalitzant l’activitat que, ja més per afició per altra raó,
practicaven molts manlleuencs. Aquesta entitat va prendre, com ja s’ha
esmentat, Sant Pere com a patró i, molt aviat, va promoure la idea de construir
una capella on ja hi havia el pedró inaugurat uns anys abans. D’aquesta manera
podien compartir la devoció al seu patró, en la seva festivitat, i seguir amb
l’afició. Així, diu Àlex Roca, “l’any 1897, el quart diumenge del mes de
setembre, amb nombrosa assistència, és beneïda i inaugurada la capella que
presideix una petita imatge de l’apòstol (3)”. Aquesta imatge, segons el mateix
Roca, un anys després va ser substituïda per una altra de més gran.
Joan Amades recull en el seu Costumari Català
que el dia 28 de juny, vigília de la diada de Sant Pere, els pescadors de canya
manlleuencs “fan una solemne funció religiosa, després de la qual celebren una
processó, presidida per una imatge del sant. Darrere va la bandera del gremi,
seguida de tots els pescadors amb la seva canya”. L’endemà, el dia 29, segueix
Amades, “s’apleguen a l’Esquirol, on hi han fet erigir un templet i celebren un
concurs de pesca”. També remarca que “antigament havien fet ball com un
complement de la festa (4)” i que a d’altres poblacions properes, com Torelló i
Roda de Ter també celebraven la diada.
Joan Arimany i Juventeny
Bibliografia:
1 Pujol, Francesc, d’A. “Precedentes de
2 Roca, Alexandre. “Noves notícies de l’ermita de Sant Pere Pescador” dins Manlleu, episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 236 - 237
3 Roca, Alexandre. “L’ermita de Sant Pere Pescador” dins Manlleu, episodis d’ahir. Íbid. p. 233
4 Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1984, vol. 4 , p. 303
MISSATGES DEL CAMÍ
Un poeta ha dit que “la vida és un viatge amb
destí final”
Tant si aquest viatge de la vida és curt, com
si és llarg –ningú no pot saber quant durarà-, ens cal fer parades. El tren de
vida que es porta és tan accelerat que sembla que no es pugui aturar. Però tu i
jo tenim el poder de parar i parar-nos, si volem, sobretot, si tenim la
impressió d’haver-nos extraviat.
Un vell manual dels Escoltes (Boy Scouts) diu
què s’ha de fer, quan t’adones que t’has extraviat:
Primer: aturar-se, parar-se.
Segon: investigar, repassar tot el que se sap.
Tercer: seguir endavant, si s’està segur del
camí.
Quart: si avances, deixar un missatge.
Les meves reflexions en aquest full vénen a
ser com aturades en el camí, per revisar i reflexionar sobre la meva ruta, tot
deixant un missatge aquí i allà. Potser podran ajudar algú a fer millor camí.
Heus ací els missatges que deixo:
-Res no causa més stress (tensió i sobrecàrrega
nerviosa) com voler aparentar ser una persona diferent del que ets
-Les mentides que ens diem a nosaltres
mateixos ens fan més mal que les que diem als altres. Per exemple: “No tinc
temps per a fer tal cosa...”
-Sovint, els qui dubten a l’hora de fer plans
i comprometre’s dubten també de la seva capacitat de complir.
-Quan cometis un error, escriu, abans d’una
setmana, allò que n’has après. El fet d’escriure-ho i de llegir-ho t’ajudarà a
no repetir-ho.
-Els vostres fills han de saber tres coses:
- Qui mana (a casa, a l’escola...)
- Quines són les regles de comportament.
- Qui és l’encarregat de fer-les complir.
-En qualsevol situació, mira de seguida què és
el més important per a tu i actua en conseqüència.
-És molt millor intentar una cosa i fallar-la,
que deixar de fer-la per por d’equivocar-se.
Company de camí, m’agradaria dir-te: “Asseu-te
a reposar vora una ombra i pren-te temps per a meditar aquests missatges.
Obriràs camí cantant”
P. Marcel Capellades
Ermità de Sant Salvador
BOCINS DEL MÓN DE JOAN AMADES
Cançó de les Gràcies
La lletra d’aquesta cançó fa referència a les
ànimes, al diable i al res del rosari, i
era cantada pels segadors tot i que res tenia a veure amb la sega.
Segurament que amaga un cant de sentit mític i que tant podia anar encaminat a
allunyar els esperits malèfics que podien desbaratar la feina com a cosa de
dimonis, com regraciar l’ajut rebut per la feina o per la bona collita. De fet se’n
coneixen diferents versions dedicades a fer esment de situacions i vivències diverses i que res tenen a veure amb
les messes. Veiem-ne una mostra:
Las pobrecitas almas
no tienen aun que penar,
que Dios las libró de pena
y a la gloria a descansar.
Maria, mare de gràcia,
mare de misericòrdia,
guardeu-nos del mal dimoni
en la nostra última hora.
El dimoni està enfadat,
tot ple de melancolia,
perquè el bon cristià en resa
el rosari de Maria.
Les denes d’aquest rosari
són bales d’artilleria;
tot l’infern prou que tremola
resant una avemaria.
resant una avemaria.
El calendari paremiològic del mes de juny ens
diu...
Juny brillant,
Any abundant
Juny
hermós,
Juny
abundós
Qui pel juny no pot mantenir ase,
ni pel setembre ca,
ja es pot dir que va a captar.
Fins al
10 de juny
no
et llevis roba
ni
et descordis el puny.
Si pel juny plou
poca fruita pel juliol.
Juny
plujós,
Garber
polsós.
Pel juny fresca,
per la Mare de Deu del Carme serè
i per sant Joan calor,
fan l’any bo i millor.
Quan
la merla canta,
la
griva li diu:
-Atipeu´s,
comare,
que
ja ha arribat l’estiu.
Del juny enllà
el dia comença a baixar.
Els
rucs, pel juny,
cada
mosca com el puny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)