8.10.12

ENGANY

Avui moltes persones es troben en la decepció. Al nostre país moltes veus es lamenten de sentir-se enganyats. Malauradament, res no és més comú en el món que enganyar i ser enganyat. Perquè no hi ha res tan difícil com no enganyar-se. Podem enganyar els altres, però és molt difícil enganyar-se a si mateix. Es diu d’un mentider que es creu fins i tot les seves pròpies mentides. Passa sovint que l’home s’enganya primer a si mateix, abans d’enganyar els altres. Què hi deu haver al darrera de les nostres mentides? Quan intento de comprendre-ho, hi veig la por. Por a no ser estimat, por a quedar-me sol, por a decebre, por de perdre allò que tan desitjo i necessito. La por, el gran enemic de l’home. De res no s’ha de tenir tanta por com de la por.

És útil la mentida? M’atreveixo a dir que no està malament una mala mentida –d’això en diem una mentida piadosa- quan amb ella defensem una bona veritat. Crec que pot haver-hi circumstàncies en què una mentida és el deure més sant. Una mentida pot ser menys mentida que una veritat ben escollida. Qui pot dir que no ha mentit mai? Hauré d’afirmar, doncs, la utilitat de la mentida? No. Però m’atreveixo a dir que, fora de Jesús, i també Maria, i qui sap si també Joan Baptista, no crec que ningú més a la terra no hagi dit mai una sola mentida. Es diu que tots els homes neixen sincers i moren mentiders. És trist, això, però aquesta és la nostra condició humana. Ens hi hem de resignar?. Penso que això serà així mentre no haurem vençut la por. A l’arrel del mal hi ha la por: “vaig nu, he tingut por i m’he amagat”, diu Adam caigut al Paradís. La por ens fa mentir, o ens paralitza, i de vegades ens destrueix.

Alguns estarien gratament d’acord amb l’estadista alemany Bismarck quan deia que “mai no es menteix tant com després d’una cacera, durant una guerra i abans de les eleccions”. El mentider té un càstig: no serà cregut, fins i tot quan diu la veritat. Hi ha algú que hagi pogut mentir amb èxit? Ningú no té prou memòria per a mentir sempre amb èxit. Podràs enganyar a tothom durant algun temps; podràs enganyar a algú sempre; però no podràs enganyar sempre a tothom. Aquests dies no em puc treure del cap aquell proverbi escocès que diu: “menteix tu per mi, i jo juraré per tu”. Allò que em frustra, no és que m’hagis mentit, sinó que d’ara endavant no et podré creure. I no només es menteix de paraula, també es menteix amb els fets. I encara hi ha una altra forma molt subtil de mentir: el posat de serietat, tan propi de les convencions humanes. Tenen molt de mentida dir veritats que no se senten. I els qui tenim la missió d’ensenyar, sabem prou què vol dir aquest conflicte de consciència.

El pitjor que puc fer quan he comès un error és mentir per tapar-lo o corregir-lo. La mentida és una estúpida debilitat. El millor és d’acceptar que m’he equivocat; és una mostra de magnanimitat. Un dia vaig rebre aquest consell: per l’amor de Déu no vesteixis la roba de la hipocresia. La vida futura és allò que és etern, aquest món només un instant. No venguis el regne de l’eternitat per un segon. He desitjat de viure així, però al llarg dels anys he d’afegir: sigues cast com el gel i pur com la neu, i no t’escaparàs mai de la calúmnia.
                                                                                                               
P. Marcel Capellades
Ermità de Sant Salvador