10.2.10

Ramon Madiroles i els primers pelegrinatges catalans a Lourdes de França

El santuari de Puig-agut és conegut, popularment, amb el nom de Lurdes. Aquest fet és, sens dubte, pel protagonisme que hi té la Mare de Déu en la imatge i advocació segons la seva aparició a Bernadeta Soubirous el 1858. La raó d’aquest destacat paper hem de cercar-lo en el desig del mateix Ramon Madiroles, fundador del santuari i fidel devot de la Verge.

La història dels primers pelegrinatges de catalans a Lourdes, realitzats de forma col·lectiva, arrenca a final de la dècada de 1870. El primer pelegrinatge català que es pot considerar ‘oficial’, però, va tenir lloc l’any 1883 en coincidència amb el vint-i-cinquè aniversari de les aparicions. En aquest viatge ja hi va participar el mateix Madiroles (1), el qual en va deixar escrita la següent crònica: “El 11 de Junio del presente año de 1883, se partió de Barcelona en número de 700 peregrinos. Venían conmigo, mi señora y 10 peregrinos más. El día 12, á medio día, llegamos felizmente á Lourdes. Los días 13 y 14, respectivamente, hubo Comunión general en la Basílica y en la Gruta (...) El día 16 del mismo mes, y á la misma hora en que habíamos partido (empleando en la vuelta como en la ida 24 horas de viaje). Llenos de dulces impresiones llegábamos otra vez á Barcelona, á las doce del medio día”. D'aspectes particulars d’aquesta visita al santuari francès, Ramon Madiroles, esmenta que “en estos días adquirí la hermosa Imágen, que más tarde debía venerarse en su Capilla del Sagrado Corazón, situada en Puig-agut. Esta Imágen fué bendecida en la santa gruta, por el Padre misioners (hijo de Lérida, en Catalunya), encargado de recibir las peregrinaciones” i afegeix que “por medio de este Sacerdote pude adquirir rosas de las que florecen del rosal que hizo nacer la Vírgen á sus plantas”. De tota manera, aquest relat no diferiria gaire del que pot fer, actualment, tot pelegrí que s’apropa a Lourdes. A la població gascona, diu Madiroles, “visité también la casa de Bernadeta, que és, cómo entonces, molino todavía” i detallava que, d’aquell viatge, “llevamos con mi esposa agua milagrosa de la gruta, para con ella bautizar la criatura de debía nacer dos meses más tarde...”. Efectivament, el 22 d’agost d’aquell mateix any, naixia la filla de Madiroles a la qual, per promesa a la Mare de Déu, van posar el nom de Concepció. Va ser batejada pel mateix bisbe de Vic, Josep Morgades, amb l’aigua duta de Lourdes (2).

L’empremta que la visita a Lourdes va deixar en Ramon Madiroles va perdurar en el temps. Ell mateix va presidir un altre pelegrinatge català, celebrat entre el 21 i 26 d’octubre de 1901, al qual, segons les cròniques, van participar 900 catalans. El romiatge comptava amb les màximes garanties gràcies a l’aprovació papal; el diari La Vanguardia informava que el cardenal Rampolla va dirigir-los el següent comunicat: “Su santidad bendice gustosamente á la pelegrinación catalana, deseando que la Virgen de Lourdes le alcanze abundantes favores (3)”. El manlleuenc, en un discurs dirigit als mateixos fidels davant la gruta de Massabielle, va emetre unes expressives paraules i els va manifestar, entre d’altres missatges, el següent: “Havem dit que Catalunya va a la vanguardia de tot. Donchs avuy més que may hem de demostrar davant d’Espanya y del mon enter, ab aquesta manifestació de fe, esser excelents católichs... (4)”.

D’aquell pelegrinatge, l’èxit del qual es va deure en gran part a Ramon Madiroles, els romeus van tornar amb una agradable sorpresa. Una de les participants, la centellenca Maria Amblàs i Roma, afectada per diverses malalties, va trobar curació miraculosa després de banyar-se a les piscines de Lourdes (5).

Joan Arimany i Juventeny

Notes:
1 Madiroles i Codina, Ramon. Discursos y narraciones; que Ramon Madirolas y Codina ofrece como legado a sus descendientes. Barcelona: Sucesores de N. Ramírez, 1885, p.127 – 128 i 163
2 Madiroles; Ídem, p. 163 - 164

3 La Vanguardia. Dimarts, 22 d’octubre de 1901, pàg. 2
4 Podeu llegir tot el discurs pronunciat per Ramon Madirolas a: El Faro de Puig-agut, núm. 22, 1903, p.49
5 Podeu llegir la el certificat de la declaració signada d’aquesta curació a: El Faro de Puig-agut, núm. 22, 1903, p.48