7.12.09

LA NADALA (Jacint Verdaguer)

D’un roser a l’ombra,
d’un roser de maig,
n’ha florit un lliri
la nit de Nadal.

Bonica és la rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri
que floreix tot l’any.

Les fulles són verdes,
lo calze n’és blanc,
la mel de son calze
n’és mel celestial.

Abelles que el besen
són angelets sants;
Angelets lo volen,
pastorets l’hauran.

Los tres Reis arriben
sols per olorà’l;
ja en veuen la Verge
que el va amb plors regant.

¿De que plorau, Verge,
de què plorau tant?
-Perletes de l’alba
lo solen rosar,
i avui que és divendres,
són gotes de sang.

Lliri que floreixes
la nit de Nadal,
ai! allí al calvari
com t’esfullaran!

Bonica és la rosa,
més ho és el ram,
més ho és el lliri
que floreix tot l’any.