12.12.12

COSTUMARI NADALENC

Ha estat a través del llegat dels folkloristes com Joan Amades, Violant i Simorra, Aureli Campmany, entre altres, que coneixem un ample ventall del costumari nadalenc a Catalunya. Pel que fa a la nit de Nadal, aquesta meravellosa diada en la qual el món cristià commemora la vinguda del Déu fet home, abans i després de la missa del gall eren molts i variats els costums que hi havia en les diferents contrades del nostre país, ja fos a ciutat o a muntanya. Eren moltes les tradicions de les quals es fa memòria i en llegir-les, algunes podrien semblar irreverents si no fos perquè els principals protagonistes eren la jovenalla. Llegim-ne uns exemples:


Conta la tradició que els cants populars ja començaven mentre la gent jove es dirigia a l’església il•luminant el camí amb fanals, i si per a aquests ja era un divertiment, també en gaudien els grans. A llocs de muntanya era costum guarnir les esglésies amb brancatges i ramatge del bosc. S’hi penjaven papallones, ocells i flors de paper i en el moment de cantar el “Gloria in excelsis Deo” deixaven anar ocellets. Quant al significat de les neules, era creença de la gent, que representaven les teranyines que penjaven del sostre a la cova de Betlem. Aquest fet que es troba documentat en diferents llocs com la Seu de Barcelona, la parroquial d’Igualada, i altres, on es detalla diferents partides destinades a la compra de les neules per a la decoració, un costum que sembla ser ja es practicava al segles XV i XVI. i van tenir una llarga durada fins que a principis del XIX van ser prohibits. A les localitats de muntanya però, el protagonisme a la missa del gall entre els fidels corresponia als pastors. El dia de Nadal i la diada de la tosa de les ovelles eren els dos únics dies de l’any que els pastors feien festa. I per lliurar-los de les seves obligacions, els altres estadants engegaven els ramats prop de les masies amb l’ajut dels gossos de tura. I era creença popular la següent dita: Per Nadal nostre Senyor fa de pastor.

I a Manlleu? Doncs també teníem la nostra tradició. En la celebració litúrgica d’aquella nit, en l’adoració de Jesús infant per part dels assistents, els primers eren un grup d’infants vestits de pastors. Seguint una antiga tradició, en finalitzar l’adoració, entraven al temple un altre grup de quitxalla amb uns rudimentaris xiulets i imitaven el cant de diferents ocells. S’escampaven entre els fidels i els feien sonar per festejar així el naixement de Jesús. Sembla ser que en la confecció dels primaris instruments de vent també hi participaven els més grans.

Àlex Roca