8.2.12

Història de l’altar de la Verge de Lourdes a Puig-agut


El santuari de Puig-agut és conegut, popularment, amb el nom de Lurdes. La majoria de la població, quan en el seu imaginari col·lectiu vol fer referència al temple, ho fa tot pensant en la Verge apareguda a Bernadette a la cova de Massabielle. La silueta de l’edifici projectat per August Font (amb  l’indubtable consell de Ramon Madiroles), que recorda la basílica situada arran del riu Gave, és allò que fa ben encaminada la idea. El fet determinant, però, és que una de les seves advocacions amb altar i patró titular és la pròpia Verge Immaculada.
Poc després d’enllestir-se l’edifici, ja tenia aquesta referència associada. L’any 1901, el mateix Madirolas se’n fa ressò quan diu, en descriure l’altar de la Verge de Lourdes, que és aquest el nom: “con el que se conoce comunmente por sus muchos devotos de la misma, este Santuario lenvantado por la piedad de la comarca, en el cerro agudo de Puig-agut, el primera de España, como trono al Sagrado Corazón de Jesús (1)”.
La gran devoció a la Verge de Lourdes de Ramon Madriolas devia ser clau per dedicar un dels tres altars de santuari a l’advocació mariana. El mateix Madiroles en va donar testimoni en el seu llibre Discursos i narraciones on comenta el pelegrinatge que va fer amb la seva esposa, de l’11 al 16 de juny de 1883, al santuari marià pirinenc en commemoració del 25è aniversari de les aparicions. Allà, esmenta, va comprar la imatge que seria situada dins el santuari de Puig-agut, que aleshores era tot just un projecte; aquesta, va ser beneïda a la mateixa gruta (2). Com a gest privat i íntim, comentat per ell mateix, fins i tot va dur aigua pensant en el bateig de la seva filla que havia néixer dos mesos després i a qui posarien el nom de Concepció.
L’altar de la Verge de Lourdes, segons l’ideari de Ramon Madiroles, corresponia al terme de Manlleu i, per tant, també situat en direcció a la seva masia mil·lenària. Potser per aquets motiu, en El Faro de Puig-gut esmenta que “aquest altar és propietat particular” i al seu costat tenia potestat per enterrat als seus familiars (3). Com a testimoni d’aquesta propietat, a cada costat dels peus de l’altar i repartides, hi havia les lletres que formaven el nom familiar: MADIROLAS.
El dret a l’enterrament dins el temple sagrat devia tenir una significació especial per una persona tan devota com Madiroles. El bisbe Josep Morgades va signar un decret, el 27 de novembre de 1895 on s’indicava aquest privilegi: “Accedemos con gusto, en cuanto a Nos toca, á lo que se pide en la presente exposición. Los sacrificios que el Sr. Madirolas ha hecho para levantar y adornar el Santuario, ya buscando recursos fuera y dentro dce la parroquia y comarca, ya contribuyendo con los suyos propios, la devoción ademñás que toda la família ha manifestado tener al Sagrado Corazón de Jesús y a la Virgen Santíssima, le hacen acreedor a esta distinción que la Iglesia concede tan solo a sus bienechores insignes (4)”. Aquest text estava situat en una placa de bronze situada al frontal de l’altar. El 22 de maig de 1902, aquest decret episcopal va ser presentat, juntament amb d’altres documents, a la Sagrada Congregació de Ritus de la Cúria Vaticana. La institució va considerar que era suficient l’aprovació emesa pel bisbe. En total hi van ser enterrades 8 persones de la família Madiroles, entre les quals s’hi comptava el mateix promotor del temple que va morir el 1927.
La taula de l’altar de la Verge de Lourdes, arrecerat a la paret com era costum, tenia un bell sagrari en el lloc central en forma de la cúpula del mateix santuari i rematat per una reproducció de la gruta de Lourdes. Les relíquies dipositades en la consagració, com era preceptiu en aquest acte litúrgic, eren cabells de la Mare de Déu, de la Veracreu, de santa Maria Magdalena i de sant Ramon Nonat.
La imatge de la Verge, que Madiroles havia dut des del santuari pirinenc, estava situada a certa alçada, en un pla central,  sobre l’altar i just damunt del sagrari esmentat abans. Estava emmarcada per quatre columnes, dues a cada costat. A banda i banda, a l’espai que deixaven les dues columnes, hi havia les imatges de santa Maria Magdalena i sant Ramon Nonat. Rematava el conjunt, un rellotge coronat per l’ull de la Providència i dins el marc triangular de l’eternitat. A cada banda, en les parets perpendiculars, hi havia dos quadres on es relataven dos fets suposadament miraculosos.  El primer havia esdevingut el 8 de desembre de 1886 en el mateix moment de la benedicció de les imatges venerades al santuari. El fills dels masovers del mas Martorell, Andreu Pujol, patia un abscés d’escrofulisme i va invocar al Sagrat Cor de Jesús mitjançant la Verge de Lourdes. El segon recordava la caiguda sense conseqüències, del mateix Ramon Madiroles i del fuster Lluís Fiol quan treballaven en la part alta del mateix altar. Era el 20 de juliol de 1900. A la mateixa hora, els dos fills grans de Madiroles rebien el sagrament de l’eucaristia (5).
A finals de juliol de 1936, iniciada la Guerra Civil Espanyola, l’altar (com la resta dels elements de l’interior de l’edifici) va ser destruït i la tomba va ser profanada. Un foc a l’exterior va reduir-ho tot a cendres (6).
La imatge de la Verge no seria restituïda fins l’any 1949. El 22 de maig d’aquell any, després de ser beneïdes pel rector de Santa Maria, va ser conduïda en processó (juntament amb la imatge del Sagrat Cor). Prop de mil tres-centes persones, vingudes dels tres municipis que termenegen a Puig-agut,  van participar de la festa de reposició (7).
Des d’aleshores, la imatge de la Verge de Lourdes torna a estar ben present en les oracions i càntics dels fidels que s’apropen al santuari. En cadascuna de les celebracions eucarístiques s’entona l’”Ave de Lourdes” i es fan besades a la seva medalla. Precisament, fa gairebé un any, la peça  de metall va desaparèixer. Poc després, gràcies a la col·laboració del representant de l’Hospitalitat de Lourdes a Manlleu, Andreu Prat, se’n va col·locar una de nova. Aquesta medalla, com ho va ser la imatge que Ramon Madirolas va dur en el llunyà any de 1883, també provenia del santuari i de la cova on Bernadette va contemplar la meravellosa visió de la Mare de Déu Immaculada.
Joan Arimany i Juventeny
Notes:
1 Madirolas, Ramon. “Lourdes: altar de la Virgen” dins El Faro de Puig-agut, núm 21, 15 de maig de 1901, p. 5
2 Madirolas, Ramon. Discursos y narraciones. Barcelona: Estableciento Tipográfico de los sucesores de N. Ramírez y Cª, 1885, p. 127-128
3 Madiroles. Ramon “Lourdes: altar de...” [op. cit.]
4 Madirolas, Joan. Pàgines viscudes pel polifacètic manlleuenc Ramon Madirolas i Codina. [Manlleu]: [l’autor], 2002, p. 96. Exemplar imprès dipositat a la Biblioteca Municipal de Manlleu
5 Madiroles. Ramon “Lourdes: altar de...” [op. cit.]
6 Madirolas, Joan. Pàgines viscudes pel... [op. cit.] p. 209
7 “Solemne reposición de las Santas imágenes en el Templo de Puig-agut” dins Hola dominical, núm. 977, 29 de maig de 1949

Peus de foto:
1.- Altar de la Verge de Lourdes fins al 1936 (Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu)
2.- Actual imatge de la Verge ven erada a Puig-agut (Joan Arimany)
3.- Santuari de Lourdes a la comarca gascona de la Bigorra francesa (Joan Arimany)