Pelegrinant som en porta
de Betlem la de Judà:
ja m’acull i reconforta
la vera Casa del Pa.
De Raquel sempre encisera
té la gràcia i la dolçor,
té de Ruth l’espigolera,
la colrada morenor.
L’envolta una harmonia
de vinyets i d’olivars,
amb la tendre poesia
de l’idili dels Càntars.
I enfosquint tals meravelles,
té la llum d’aquella nit,
plena d’àngels i d’estrelles
i de Déu... fet nin petit.
Oh Betlem! segueix ma via
amb el cor aquietat ...
Com oblidar-te podria
qui a ta Cova ha reposat.
Maria Antònia Salvà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada