UN CONTE DE NADAL

El temple parroquial era ple de gom a gom quan el rellotge del campanar anunciava el nou dia i el celebrant pujava les escales per començar la missa de Nadal. Arribat a l’altar, mentre els fidels entonaven un melodiós cant adient a la solemnitat, el sagristà s’acosta a l’altar per parlar amb el mossèn; els parroquians de més a prop van notar que el seu rostre deixava entreveure quelcom complaent, però cap importància varen donar a l’observació.

La Santa Missa va transcorrer amb tota la solemnitat i devoció per part dels fidels i va acabar amb l’adoració de la imatge de Jesús infant per part dels assistents, encapçalats per uns menuts vestits de pastors. Seguint un antiga tradició, també van entrar al temple un grup de quitxalla amb uns rudimentaris xiulets que imitaven el cant de diferents ocells per festejar el naixement de Jesús.

Va ser llavors quan el mossèn va interrompre la sortida dels feligresos i va començar per recordar el transcendental esdeveniment que aquella nit es commemorava, i va comunicar la feliç coincidència que, una estona abans de començar la celebració, en una casa de les més humils del poble, prou coneguda pels veïns, havia vingut al món un nou infant.

L’ oportuna intervenció del mossèn va fer que aquell Nadal fos quelcom de diferent dels altres. Grups de feligresos espontàniament es van organitzar i arribats a casa seva, en lloc de continuar la celebració amb família van agafar part de les seves provisions i les portaren a casa del nou nat. Allà coincidiren diferents comitives de veïns per compartir el que tenien preparat per ells, i el més primordial, compartir la joia de la família del nou nat.

Ara podríem afegir-hi que aquest conte és basat en un fet real, però no en tenim la certesa. Ha sortit de l’Arxiu Parroquial i caldria constatar-ne detalls del contingut. Si com un conte va ser escrit, encara que resumit, així el publiquem

Àlex Roca