Violenta indiferència

Per què hi ha tanta violència en el món? La font principal de la violència entre els homes és la rivalitat, el desig dels béns de l’altre. Però la indiferència és pitjor que la violència. La indiferència davant del sofriment fa més mal que la violència que causa el sofriment. El pitjor pecat envers els nostres semblants, no és odiar-los sinó tractar-los amb indiferència.

Diuen que l’amor és cec, la passió no els deixa veure. Però en realitat els indiferents són els qui no hi veuen, perquè els cega la indiferència. No veuen el dolor dels altres, la soledat. La indignitat i la vergonya que passen els altres. La violència dels insensibles, la violència dels indiferents, la indiferència dels indiferents fa més mal que la violència dels violents.

Heu vist el sofriment de l’Àfrica? I sabeu per què cada dia és més gran? Per la indiferència dels Europeus i de tots els països rics del món. A l’Àfrica cada dia hi ha més dolor, més humiliació i més mort, perquè és massa gran la nostra indiferència. Quan els teus ulls han vist allà baix el que mai no havien vist, el teu cor sent allò que mai havia sentit.

A mi m’agradaria que tots els habitants de l’Àfrica es posessin d’acord per venir cap Europa; que diguin que ja n’hi ha prou de fam, de guerra, d’espoliació, de malalties i de misèria, de destrucció i de mort. Però diríem que això és violència. I per això creem una llei d’estrangeria –la injusta llei d’estrangeria- I no som capaços de veure que la violència està en la nostra indiferència. Perquè fem di-ferències.

L’única llei justa, civilitzada, evangèlica, seria que els habitants d’Europa diguéssim a l’Àfrica: ja n’hi ha prou de sofriment i de misèria, de dolor i de mort a l’Àfrica. Seria el final de la indiferència, seria el final de la violència.

Jesús és el qui més ha vist la gravetat violenta de la indiferència. Perquè era un home d’una gran sensibilitat. Jesús era “la sensibilitat”, absoluta, acomplerta, perfecta. “Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí i no tenen res per a menjar”, va dir un dia. Jesús no suportava el dolor dels altres. Per això era Déu. Però no ens acabem d’empassar que Déu sigui tan humà. I Jesús ens demana que l’imitem en això: sentir una commoció de les pròpies entranyes pel dolor dels altres.

Jesús ens convida a imitar el seu propi desig: assemblar-se el més possible a Déu Pare. Tot al llarg de la seva vida Jesús va voler ser la Imatge perfecta de Déu. I ho va ser per la seva profunditat humana, en allò més entranyable del cor humà: la sensibilitat. No comprenem el mal del món, no tant perquè és incomprensible, sinó perquè no el sentim. Per ajudar he de sentir. Per reorientar una vida desorientada em cal la sensibilitat per sentir el sofriment de l’altre.

Jesús dedica tota la seva vida a imitar Déu Pare. I Jesús ens convida a fer el que ell fa. ¿Per què Jesús es considera ell mateix i el Pare com els millors models per a tots els homes? Perquè “Déu fa que el sol surti cada dia sobre bons i dolents”. Perquè Déu no fa diferències –per això no és in-diferent- entre persones. Jesús, el Déu de Jesús només vol una cosa: fer feliç la humanitat. Només així hi haurà pau entre els homes.

Marcel Capellades
Sant Salvador