10.2.10

Una efemèride per revifar la memòria

Una efemèride a tenir en compte s’esdevindrà el proper any 2011, concretament el 18 de febrer. En aquesta mateixa data de l’any 1886, farà 125 anys que es va beneir i inaugurar el temple de Puig-agut. I ens diuen les cròniques que va ser el primer temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús d’Espanya, segons un rescripte del papa Lleó XIII. Va presidir-ne la benedicció el bisbe Morgades.

Puig-agut, situat al punt més alt del municipi manlleuenc, ha estat i és encara un referent de Manlleu, Torelló i Sant Martí Sescorts. La seva esvelta construcció encimbellada dalt del turó on conflueixen els termes dels tres municipis, forma part del paisatge quotidià on convivim tots plegats i encara que la concentració de la seva gent al santuari no és nombrosa, sí que és constant el degoteig de visitants portats per la seva devoció, per la bellesa de tot l’entorn o pel simple plaer de fer esport o passejar. A les celebracions eucarístiques mai hi manquen els fidels devots. D’acord que amb poca gent el temple és ple, però en el seu interior, sempre trobareu unes petites flames que testimonien la presència dels fidels que mantenen el caliu; el que cal és revifar-lo més encara.

El fundador d’aquesta publicació, la primera que es va editar a Manlleu, Ramon Madiroles li va posar un epítet ben escaient, el far, El Far de Puig-agut. Amb la condició de far, aplicat a Puig-agut, se li volia donar un sentit metafòric, per ser un punt d’orientació, de guia espiritual. Així ho entenia mossèn Lluís Masoliver, sacerdot que alguns manlleuencs encara recordaran, Aquest mossèn volia col·locar al cimbori de Puig-agut una llanterna amb moviment circular visible a tota la contrada, com una invitació a la pregària.

Ara, des del nostre butlletí, l’intent de la Pabordia és desvetllar la memòria perquè, pel febrer de l’any 2011, la celebració dels 125 anys del santuari de Puig-agut, sigui d’agraïment i lloança al Sagrat Cor de Jesús i d’homenatge als fidels que han fet possible la seva existència fins als nostres dies.

Àlex Roca