En el transcurs dels últims tres mesos ens han deixat tres ferms col·laboradors de la pabordia de Puig-agut. Tres amics que amb poca fressa aportaven el seu gra de sorra per la bona marxa del santuari.
El passat mes de novembre ens deixava en, Pere Costa i Cabanes. Acostumats arribar a Puig-agut i veure l’entorn curosament arranjat, era la tasca que duia a terme el bon amic Pere. Ell, sempre amatent, tenia cura des ornaments naturals que envolten el santuari.
També el mes de desembre ens deixava en Joan Domènech i Costa; formava part de la pabordia i actualment resident a Torelló on tenia cura de la distribució del nostre butlletí, especialment a les parròquies.
I el passat mes de gener va morí en Francesc Torrents i Estragués. En Francesc va ser un dels puntals en la restauració de Puig-agut l’any 1988 i fins a la seva mort un col·laborador infatigable i enamorat del santuari. Pel seu recordatori va deixar escrit aquest breu, però expressiu poema:
Vola lliure el meu esperit,
d’una serralada a l’altra.
Si perdo la llibertat
jo no crec que duri gaire.
I quan la terra em reclami,
adolorit per deixar el món,
pensaré que a les altures
trobaré un món millor.
Quico
Des de aquest butlletí, el més sincer condol als familiars dels finats de la pabordia i devots de Puig-agut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada