Trobar sentit

Penso que tots els humans estarem d'acord en això: L'home aspira radicalment a ser feliç. Hem estat creats per a la felicitat. Però ens cal afegir que l'home també ha d'aspirar a fer-se digne de la felicitat. Ara bé, ¿què és allò que em porta a ser feliç? Kant, el gran filòsof alemany, diu que :"La felicitat és la conseqüència del compliment del deure" I no obstant, l'home bo és feliç. Jo penso que allò que l'home cerca més profundament és de "Trobar un sentit a la seva vida". És aleshores que una persona troba allò que el farà feliç. Perquè la felicitat en si, no existeix. El que sí que existeix és que podem trobar un sentit a la vida que ens permetrà caminar vers la felicitat.

La persona també aspira a trobar-se amb un altre ser humà, amb un tu a qui estimar i ser estimat per ell. La realització d'un sentit a la vida i aquest trobament humà ofereixen a l'home el fonament per a la felicitat i el plaer.
Jo m'atreveixo a afirmar que la persona només es pot realitzar si troba un sentit a la seva vida. Quan la persona se sent fracassada o frustrada en no trobar un sentit a la seva vida, aleshores sorgeix el desig del plaer i el desig de poder.

Vivim en una època de "frustració existencial" i són sobretot els joves els qui se senten frustrats en el seu desig de trobar un sentit a la seva vida. Aquest buit existencial es manifesta en l'avorriment. Quanta joventut - i no joventut - s'avorreix, malgrat que només ha d'estirar el braç per a tenir-ho tot. Fins i tot el plaer i el poder l'avorreixen.

Sí, cada vegada hi ha més gent amb la sensació d'un buit interior, amb la sensació que la seva vida no té sentit, és absurda. La sortida del buit s'expressa amb el sexe, la violència, el poder, la droga, el prohibit...

Jo diria que el bé és tot allò que una persona fa per a donar un sentit a la seva vida. I el mal és tot allò que va contra la realització d'aquest sentit. Avui, més que mai cal educar els joves per a la responsabilitat. Ser responsable vol dir ser selectiu, ser capaç d'escollir. Si es deixa guiar només pels instints, mai no sabrà què ha de fer per a trobar un sentit. Ha d'aprendre a distingir allò que és essencial i allò que no ho és, allò que té sentit i allò que no en té. Però si es deixa portar només per l'instint, acabarà sent una joguina de la societat de consum que ha trobat la manera de fer diners explotant els instints animals de l'home (sexe, violència, poder, plaer...)

Ni jo, ni ningú no pot dir-te a tu quin és el sentit de la teva vida. Només tu pots trobar-lo. Però sí que puc dir-te que la vida té sentit. Sóc jo, ets tu, és cadascú que ha de donar un sentit a la seva pròpia vida. Quan l'has trobat, tens el fonament i la base per a ser feliç. I encara més: passi el que passi, aquest sentit que hem trobat es queda sempre. Perquè la vida té un sentit en totes les circumstàncies i situacions, fins i tot en el sofriment i la mort.

La persona corrent troba un sentit en el treball humà, en fer una experiència, en estimar algú, i fins i tot en una situació desesperada que el sorprèn. El més important és l'actitud amb què afrontem el nostre destí inevitable. Hem de dir que hem nascut per a donar un sentit a la nostra vida. Quan l'hem trobat estem en el camí de la felicitat.

El Bon Lladre, a la Creu, se'n adona que tota la seva vida no ha tingut sentit. Al moment que mira Jesús i li demana: "Jesús, recorda't de mi", en aquest instant recupera tot el passat i dóna un sentit total a la seva vida. Aquell seu acte d'amor al salva: és Sant Dimas.

A l'hora de la mort, tota una vida malgastada pot retrobar sentit. Per què esperar a última hora?


P. Marcel Capellades
Ermità de Sant Salvador