Esbós biogràfic d’August Font i Carreres, arquitecte del santuari de Puig-agut

Serà el proper any 2010, concretament el 29 de desembre, quan es compliran 130 anys de la celebració de la primera missa a Puig-agut. Sis anys més tard, amb el santuari acabat, es procedia a la seva benedicció. És a partir d’aquestes dates que es poden anar encadenant tot un seguit d’efemèrides any darrere any per fer referència a diferents esdeveniments; el més normal, però, és fer coincidir un nombre d’anys molt concret per a les celebracions. El que segurament no sabem o hem oblidat és l’arquitecte amb el qual Ramon Madiroles va encarregar el projecte que havia de donar forma al santuari. L’escollit fou August Font i Carreres, nat l’any 1845 a Barcelona, on va morir el 1924, després d’una brillant tasca arquitectònica.

August Font i Carreres, arquitecte titulat el 1869, fou un professional de gran renom de finals del segle XIX i començament del següent. Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona el 1883 i construí el seminari d’aquella ciutat. La seva activitat més rellevant, just acabada la carrera, va ser a la basílica del Pilar de Saragossa on va dirigir les obres de restauració i reforçament de la cúpula central. Del conjunt de la seva obra cal destacar la finalització de la façana i cimbori de la catedral de Barcelona, de la plaça de braus de les Arenes, el palau de Belles Arts de Barcelona, avui desaparegut; l’església de la Caritat de Barcelona i la basílica de Vilafranca, entre altres importants obres. Fou acadèmic de Sant Jordi (1894), president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i catedràtic de l’Escola d’Arquitectes de Barcelona. Li foren encomanades nombroses i importants reconstruccions i restauracions.

La comanda per part de Ramon Madiroles per a la construcció del Santuari de Puig-agut fou molt ben rebuda per August Font, donada la seva tendència al neogòtic i pel fet de la dedicació com a copatrona, a la Mare de Déu de Lurdes. Aquest fou el motiu pel qual l’arquitecte donà certa tendència a seguir les línies de la basílica francesa. Ens dol, però, que tot i fer un acurat seguiment de la tasca d’August Font mitjançant biografies seves i molt especialment a través d’Internet, no hi hem sabut trobar cap referència a Puig-agut. Serà a partir d’ara que li podrem trobar. Sí que hem trobat, però, la que ens ha deixat el nét del fundador, Joan Madiroles i Bertrana.

Àlex Roca