PASTOR

Pensar la vida i no viure-la.
Pensar Déu i no viure Déu.
Amb filosofia no hi ha estrelles,
només hi ha idees.

Penso amb els ulls i amb les oïdes,
penso amb la boca i amb les mans.
Pensar Déu és veure i sentir,
fer-nos amables com l’albada.

La meva ànima és pura i no pensa.
És com un pastor de ramats.
Ramats de pensaments, de sensacions i d’emocions.
Jo pasturo el meu ramat.

No voldria ser una ovella, ni un anyell, ni un cabrit.
Vull ser pastor del meu ramat,
dels meus pensaments i emocions,
dels meus desigs i sensacions.

Estimo la flor perquè la penso?,
o bé perquè la miro i flairo el perfum?
Pots pensar Déu i no estimar-lo,
i estimar Déu sense pensar-lo.

Nedar i ser lliure, no tenir ni desitjar.
Un home així s’assembla a Déu.
Déu no pensa, sent, veu, toca.
Estimar és sentir i crear, i també és actuar.

He mullat amb llàgrimes el meu pa,
I he sentit els crits de tants dolors.
I ara et conec:
M’has fet entrar dintre la vida.

Davant aquest ara i aquí,
d’un capvespre esplendorós,
es fan amics goig i dolor,
i sóc feliç quan estan units.

Hi ha quelcom en mi, no sé què és,
però sé que és en mi.
Oh vida!, em fa dir.
Germanes i germans, no és la mort ni és el patir.
És la llum, i Vida és!
Vida eterna sempre amb mi!
I aquesta Unió em fa fel

Marcel Capellades
Sant Salvador