A LA FI TOT ARRIBA

Una vegada més en Ramon Madiroles ens sorprèn. Ha estat rellegint la recopilació que va dur a terme el seu nét, Joan Madiroles i Bertrana, de tot allò que el seu avi va publicar a la revista, El Faro de Puig-Agut. Hi trobem referència a un projecte de carreteres que convida a entrar en el tema, pel fet que va ser el passat mes d’abril quan es va inaugurar la nova carretera que uneix les comarques de la Garrotxa i Osona per Barcons, un nou vial que, tot i la diferència per la distància en el temps, té la seva similitud amb el que va promoure en Madiroles. Fem-ne un repàs.

Era mitjan gener de l’any 1901 quan a les set d’un matí en Madiroles i el seu amic, Lluís Coll Espadaler, van emprendre a peu el camí de Manlleu a la Vola, coll de Barcons, Joanetes i Olot. Una distància prou important perquè pernoctessin a Olot i fessin el camí de retorn el dia següent. En Lluís Coll era de Sant Quirze de Besora i va residir molts anys a Manlleu on exercia d’aparellador a l’Ajuntament, d’aquí l’amistat amb Madiroles. Aparentment, aquesta excursió era per gaudir de la natura ja que els paratges eren i, són encara, prou encisadors i així ho manifestaven satisfets de la seva contemplació, ja de retorn a Manlleu. No sembla casualitat, però, que en Madiroles, un any més tard, el 4 de febrer de 1902, valent-se de l’amistat amb alguns parlamentaris de l’Estat Espanyol i el suport del general Weyler, presentes al Congrés de Diputats un conjunt de millores per a la comarca d’Osona i especialment un projecte de carretera per unir Osona amb la Garrotxa.

Aquest projecte, segons plànol confeccionat per l’Espadaler, aprofitava el tram de carretera que s’havia inaugurat amb el suport de l’Ajuntament manlleuenc l’abril de 1895 entre Manlleu i la font minero-medicinal de Madiroles i havia de continuar per la Vola, coll de Barcons, les Preses i Olot. De fet, part del traçat aprofitava un antic projecte que havia d’enllaçar Sant Quirze de Besora amb les Preses, el qual no es va dur a terme. Es feia constar que el plànol presentat només era orientatiu, ja que havien de ser els enginyers de l’Estat els que l’havien d’elaborar. Durant l’any 1902 es van adherir al projecte els ajuntaments de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Vidrà, Joanetes, La Vola i Vic, que va fer-ho el gener de 1903. Quant a Manlleu, a més d’adherir-s’hi, també cedia tots els drets que podia tenir del tram de carretera que s’havia inaugurat l’any 1895 fins la font de Madiroles.

Per les fonts consultades no hi ha noticia de si la proposta fou o no acceptada; per aquest desconeixement però, cal pensar que el projecte degué quedar arxivat en algun racó, dissimulat pel polsim, segurament a causa de la inestabilitat governamental de l’època. El cas és que el projecte era prou vàlid per tenir-lo en consideració, són moltes les carreteres que s’han fet per superar depressions de carenes pel transitar d’una vessant a l’altre, la recent inauguració així ho confirma. Evidentment que en Madiroles no va pensar en foradar la muntanya, només hagués faltat això; o potser sí va pensar-hi, aneu a saber.

Àlex Roca