Fina Parés (1), en tractar els exvots, diu que “la pràctica de lliurar un present a un personatge sagrat després d’haver rebut un ajut extraordinari és comuna a totes les èpoques, cultures i religions” i que “l’exposició d’aquests presents al costat del protector, de la seva imatge, representa un testimoni evident dels seus poders miraculosos”; així mateix constata que “és un costum que es manté, encara que no pas amb la intensitat de segles enrere ni amb les mateixes formes”. És així com en podem deixar constància actualment i contemplar-los.
La definició d’exvot del Diccionari català-valencià-balear, dóna compte de la connotació d’agraïment apuntada més amunt: “do ofert a una imatge religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge (2)”. I en consonància amb el gest, en alguna ocasió també s’ha utilitzat el mot “presentalla” que, en la mateixa obra, es defineix com a “ofrena feta a una imatge religiosa en ompliment d’un vot o en acció de gràcies (3)”.
Aquest sentiment de gratitud és destacat per tots els estudiosos dels exvots, especialment per Joan Amades, que examinava aquesta actitud respecte d’altres de semblants: “l’exvot nostre, tal com avui el coneixem, té les característiques pròpies de l’ofrena cristiana, que cal fer precisament un cop obtinguda la gràcia perseguida (4)”. Igualment ho considera Joan Soler i Amigó quan defineix l’exvot com una “ofrena feta a la divinitat, una marededéu, un sant o una santa en compliment d’un vot o prometença per un favor rebut (5)”. I, esmentant R. Andree, aquest gest és situat “en oposició a les ofrenes i sacrificis gentílics, fets a les divinitats quan eren invocades com si per l’ofrena hom volgués temptar o subornar, sentit que volgué bandejar el cristianisme (5)”.
Els exvots poden tenir diverses formes i naturalesa. Soler els enumera en dir que un exvot “sol consistir en un ciri, una llàntia, una estatueta, un quadre descriptiu de favor, una reproducció en cera del membre del cos guarit, un objecte que tingui relació amb la gràcia rebuda, una fotografia de la persona afavorida, un romanço explicatiu del miracle, etc (6)”. Per la seva banda, Pep Vila (7), en estudiar els exvots metàl·lics, passa llista: “al costat dels ciris, les llànties sovintejaven petites estatuetes de cera, reproduccions de membres i òrgans del cos que tenien relació amb el favor rebut (cames, braços, ulls, orelles,...), cabelleres, objectes personals lligats amb la gràcia rebuda (bastons de caminar, crosses, aparells ortopèdics, robes d’infants, gorres militars, roba de casament, etc)”;
més endavant esmenta “el petits retaulons toscament pintats damunt fusta, que, amb un marcat accent realista, narraven un miracle, la tornada venturosa d’una guerra, el guariment d’una malaltia, un part difícil, la sortida d’un tràngol a la feina” i no s’oblida dels exvots metàl·lics, als quals dedica el seu estudi, que qualifica com a “més difícils de veure i admirar” ja que “encara que la majoria són fets d’encuny, elaborats en sèrie, s’han perdut o dispersat per la seva mida (majoritàriament uns 10 cm)” per resoldre que “avui dia algunes fotografies, retrats de grups, dibuixos i postals amb una explicació al·lusiva, han substituït els exvots de factura clàssica”.El nostre Puig-agut també és lloc on els exvots fan presència. El gest agraït, després de la gràcia rebuda per invocació a l’ajuda divina, ha anat cobrint un petit espai del santuari. En aquest lloc s’hi poden comptar objectes que concorden amb tota la tipologia exposada anteriorment: elements de cera de forma anatòmica, com cames, cors, pits, òrgans interns, figures humanes senceres i, fins i tot, una casa; abunden les fotografies del familiar estimat al qual hem desitjat els millors pronòstics; i, sobretot, es troben una munió de manuscrits sorgits de la mà creient que, en íntima relació, expressen els desigs i els neguits, el reconeixement i agraïment per les gràcies rebudes davant els atzars de la vida.
Joan Arimany i Juventeny
1 Vegeu l’apartat dedicat als exvots el capítol titulat “L’art popular religiós” de Fina Parés i Rigau Dins: Art de Catalunya, volum 13. Barcelona: L'Isard, 1997, p. 142 – 145
2 Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear, volum 5. Palma de Mallorca: Alcover, 1930-1962, p. 683
3 Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear, volum 8. Palma de Mallorca: Alcover, 1930-1962, p. 854
4 Amades, Joan. Els ex-vots. Barcelona : Orbis, 1952, p. 15
5 “Exvot”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 799 – 800
6 Soler, J. Enciclopèdia.... Íbid. p. 800
7 Vila, Pep. Els exvots metàl·lics. Dins: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLVI,. Girona: Universitat de Girona, 2005, p. 407 – 410
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada