Fa uns 2.470 anys, un home de Déu, el profeta Malaquies, va ser enviat per Déu mateix a dir un missatge al poble d’Israel. El profeta havia de corregir el poble dels seus errors i dels seus camins desviats, però abans, i primer de tot, havia de dir aquestes paraules de part de Déu:
“Us he estimat”, diu el Senyor.
Si avui jo havia de dir una paraula segura, de part de Déu, sobre el món, sobre cadascun de nosaltres, sobre tot home, dona o infant, sense cap mena de dubte, seria aquesta:
“Us he estimat”, diu el Senyor.
Però sabeu què va respondre aquell poble 460 anys abans de Crist?:
“En què ens heu estimat?”
Algú t’ha dit mai, a tu: T’he estimat?
Perquè no sentir-se estimat de ningú és el mal, el sofriment, la tristesa més gran del món. Quan algú et diu: “T’estimo”, sents, en el més endins de tu mateix, que no pots morir. Sents, sense saber-ho explicar, ni amb paraules ni amb pensaments, que l’amor és etern, que aquest amor mutu és per sempre.
Agafeu la persona més perduda, la més desferra del món, i estimeu-la fins que un dia us pugui dir: “Per què m’estimes? Aquell dia, aquella persona haurà canviat de dalt a baix. Ja no li caldran presons, ni reformatoris, ni càstigs, coses que no canvien mai ningú, sinó que encara el fan malbé més.
L’Advent és preparar el cor, obrir el cor, per sentir el gran missatge de Nadal:
“Us he estimat”
Què respondràs? Diràs, potser, com aquell poble:
“En què ens heu estimat?”
Encara hi som a temps, si no ho sabem. No saps en què t’estima, veient la vida? Perquè hauries pogut no existir. I néixer vol dir existir per sempre, eternament, per estimar i ser estimat.
“En què ens ha estimat el Senyor?” T’ho dirà la Nit de Nadal: “M’he fet home com vosaltres. Tant us estimo. He nascut com un nen petit per ser estimat i aprendre a estimar. Així podeu saber en mi el camí de Déu i de la Vida. Perquè aprengueu d’un home com l’home esdevé Déu en l’Amor”
Escoltaràs bé, aquella Nit Santa?
Pare Marcel Capellades
(Ermità de Sant Salvador)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada