25.5.13

SANT PERE, PATRÓ DELS PESCADORS DE CANYA MANLLEUENCS

Estampa dels Goigs en honor de Sant Pere 
Pescador pera cantarse en la Capella que, 
En honor del Sant, han aixecat los 
pescadors de Manlleu. Vich: 
Tipografia Catòlica de Sant Josep.

Els pescadors de canya de Manlleu tenien sant Pere com a patró. Tant era que l’ apòstol hagués fet servir altres estris per recollir la fauna aquàtica del llac de Tiberíades. El 29 de juny, i el dia abans, aquest col·lectiu celebrava amb tota magnificència la festa del seu sant preferit.
Pel fet de ser un municipi situat a la riba del Ter, a Manlleu sempre hi ha hagut qui n’ha fet passatemps o, antigament, ofici, de llençar l’ham a les seves aigües, penjat d’una canya. Una de les primeres anotacions que fan referència a aquesta ocupació és del 1746, quan en el document de venda d’un hort, a les clàusules de l’escriptura de la qual apareix com a venedor Jacint Cortada, consta la prohibició dirigida al comprador, Rafael Roura, de treure pedres o sorra i pescar. Més endavant, el 1782, Segimon Trias del Call del Ter (actual carrer d’Enric Delaris) fa constar que és artesà dedicat a la confecció de xarxes i filats per pescar i caçar (1).
En algun moment del segle XIX, uns manlleuencs van construir una capelleta al carrer Horta d’en Font dedicada a sant Pere. Es va salvar de la destrucció de símbols religiosos a la via pública, decretada per les autoritats locals el novembre de 1936. La paret on es troba ara, aleshores era la façana posterior d’un forn de pa que atenia els compradors per la plaça de Fra Bernadí. El propietari de l’edifici, sense fer cas de les ordres governamentals,  va treure la imatge de la fornícula i la va resguardar a la rebotiga tot voltant-la de sacs de farina. Només es va malmetre un gall –símbol propi del seguidor de Jesús que el va negar tres vegades- que mai més va retornar al lloc original. Després de la Guerra Civil, el Sant va retornar a la façana, sense el gall, on encara es pot veure mostrant, a la mà dreta, les seves claus.
Runes de la capella visibles quan baixa 
el nivell de l’aigua del braç de riu.
La devoció dels manlleuencs per Sant Pere va dur un grup d’amics, pescadors i excursionistes, a aixecar un pedró o petit oratori dedicat al Sant a la zona de les Gorgues, prop de la confluència de la riera de les Gorgues i la riera de Sant Martí, a tocar del riu Ter. Era l’any 1876 (2). Anys després, el 1891, es va constituir la Societat de Pescadors de Manlleu tot formalitzant l’activitat que, ja més per afició per altra raó, practicaven molts manlleuencs. Aquesta entitat va prendre, com ja s’ha esmentat, Sant Pere com a patró i, molt aviat, va promoure la idea de construir una capella on ja hi havia el pedró inaugurat uns anys abans. D’aquesta manera podien compartir la devoció al seu patró, en la seva festivitat, i seguir amb l’afició. Així, diu Àlex Roca, “l’any 1897, el quart diumenge del mes de setembre, amb nombrosa assistència, és beneïda i inaugurada la capella que presideix una petita imatge de l’apòstol (3)”. Aquesta imatge, segons el mateix Roca, un anys després va ser substituïda per una altra de més gran.
Joan Amades recull en el seu Costumari Català que el dia 28 de juny, vigília de la diada de Sant Pere, els pescadors de canya manlleuencs “fan una solemne funció religiosa, després de la qual celebren una processó, presidida per una imatge del sant. Darrere va la bandera del gremi, seguida de tots els pescadors amb la seva canya”. L’endemà, el dia 29, segueix Amades, “s’apleguen a l’Esquirol, on hi han fet erigir un templet i celebren un concurs de pesca”. També remarca que “antigament havien fet ball com un complement de la festa (4)” i que a d’altres poblacions properes, com Torelló i Roda de Ter també celebraven la diada.

Joan Arimany i Juventeny


Bibliografia:
1 Pujol, Francesc, d’A. “Precedentes de la Pesca en Manlleu“, Butlletí informatiu de la Societat de Pescadors Esportius de Manlleu, any 1952, que es va recollir a: “La pesca fluvial a Manlleu”. Manlleu, Ediciones y Publicaciones Populares, núm. 420 – 421, agost de 1972
2 Roca, Alexandre. “Noves notícies de l’ermita de Sant Pere Pescador” dins Manlleu, episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 236 - 237
3 Roca, Alexandre. “L’ermita de Sant Pere Pescador” dins Manlleu, episodis d’ahir. Íbid. p. 233
4 Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1984, vol. 4 , p. 303 

1 comentari:

Zerosetze ha dit...

Quina llàstima que hagi acabat així l'antiga capelleta. Sort que les pedres viuen en el record.