Cançó de les Gràcies
La lletra d’aquesta cançó fa referència a les
ànimes, al diable i al res del rosari, i
era cantada pels segadors tot i que res tenia a veure amb la sega.
Segurament que amaga un cant de sentit mític i que tant podia anar encaminat a
allunyar els esperits malèfics que podien desbaratar la feina com a cosa de
dimonis, com regraciar l’ajut rebut per la feina o per la bona collita. De fet se’n
coneixen diferents versions dedicades a fer esment de situacions i vivències diverses i que res tenen a veure amb
les messes. Veiem-ne una mostra:
Las pobrecitas almas
no tienen aun que penar,
que Dios las libró de pena
y a la gloria a descansar.
Maria, mare de gràcia,
mare de misericòrdia,
guardeu-nos del mal dimoni
en la nostra última hora.
El dimoni està enfadat,
tot ple de melancolia,
perquè el bon cristià en resa
el rosari de Maria.
Les denes d’aquest rosari
són bales d’artilleria;
tot l’infern prou que tremola
resant una avemaria.
resant una avemaria.
El calendari paremiològic del mes de juny ens
diu...
Juny brillant,
Any abundant
Juny
hermós,
Juny
abundós
Qui pel juny no pot mantenir ase,
ni pel setembre ca,
ja es pot dir que va a captar.
Fins al
10 de juny
no
et llevis roba
ni
et descordis el puny.
Si pel juny plou
poca fruita pel juliol.
Juny
plujós,
Garber
polsós.
Pel juny fresca,
per la Mare de Deu del Carme serè
i per sant Joan calor,
fan l’any bo i millor.
Quan
la merla canta,
la
griva li diu:
-Atipeu´s,
comare,
que
ja ha arribat l’estiu.
Del juny enllà
el dia comença a baixar.
Els
rucs, pel juny,
cada
mosca com el puny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada