SAL DE LA TERRA

En l’Eternitat podré conèixer aquelles persones que, fa milers d’anys, i per primera vegada en la història dels homes, van descobrir la meravella del foc i l’extraordinària utilitat de la sal. La llum i la sal la tenim a casa en abundància i tant com volem, i poca importància hi donem. Però per als nostres avantpassats, i fins per alguns pobles encara avui, la llum i la sal eren, i són, un bé dels més preuats. “Vosaltres sou la sal de la terra i la llum del món”, diu Jesús (Mt.5,13-14). El Mestre de Galilea no fa sermons sobre Déu, ni dóna lliçons magistrals sobre l’home. Esguarda la vida, contempla la terra i aprèn les lliçons del Creador. Què fa la sal? Dóna gust als aliments. I només te’n adones que hi és, o que hi falta, quan n’hi ha massa o bé massa poca. Però quan s’hi ha posat la mesura justa, no penses en la sal, ni te’n adones que hi és; només sents una cosa: que bo que és el menjar!

Nosaltres som la sal de la terra. Quan ens fiquem en la vida amb excés de potència –massa sal- la convivència esdevé tensa –salada- agressiva. I pot arribat a ser tan salada, que ja no tens ganes de menjar, de rebre, allò que t’és ofert. Però quan som tan poc presents a la vida de la família, dels amics, de l’església, de la societat..., aquesta vida, aquest conviure nostre esdevé tan fat, tan insípid, tan dessaborit, que tampoc tenim ganes de viure. Jo sóc la sal de la terra. Dóna gust la meva presència? Allò que dic, allò que faig, allò que sóc, i a on sóc, dóna gust? La gent em rebutja quan hi poso massa sal: vehemència, pressió, tensió, agressivitat, violència. Però tampoc m’aprecien quan hi poso poca sal: ni sentiment, ni tendresa, ni dolcesa, ni benignitat, ni perdó, ni amor. “Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi” (Mt.5,13) A l’hivern, quan glaça, es tira sal als camins i carreteres. La sal descongela, perquè porta foc; crema. “Vosaltres sou la sal de la terra”.

Quan era petit, al celler de casa hi havia tot l’any el salador. La mare hi cobria amb sal la carn del porc que havíem matat per santa Llúcia. Hi havia cansalada tot l’any. La sal conserva els aliments. “Vosaltres sou la sal de la terra”. I avui es llencen les tradicions dels pares. Hem abandonat les antigues doctrines, i no hem sabut conservar la Saviesa que ens transmeteren sis mil anys de cultures mil•lenàries. En nom d’un futur nou hem trencat amb el passat. Novetat, sí; ruptura, no. “Ni ruptura ni continuïtat.” Això calia. La sal també serveix d’adob per a la terra. Ni tan sols se’m demana, aquí, de ser arbre o fruit. Només se’m demana de fer créixer, d’ajudar a créixer la terra. La vida m’ha posat en un lloc concret i amb unes persones concretes. Només se’m demana que les ajudi a créixer, que les empenyi, com un fertilitzant, a viure. Donar força i aliment perquè donin fruit. Mentre que nosaltres exigim fruits, resultats, beneficis, guanys, rendiments, productes, utilitat i profit. Fer créixer és més senzill, però costa de ser sal que s’enterra per donar vida.

Què en trec, però, de ser bona sal, si resto sol, si no em poso enlloc, no entro enlloc, no toco res ni faig res? Bona és la sal, bona és la vida que portes. I quan la dones, fins i tot quan és poca, la vida té un altre gust. Quan la sal i el menjar es relacionen amb mesura, que bo que és el menjar! Quan tu i jo ens relacionem amb harmonia, que bella que és la vida!

P. Marcel Capellades
Ermità de Sant Salvador