7.2.13

FENT MEMÒRIA DEL QUE HA ESTAT I ÉS ENCARA EL FAR DE PUIG-AGUT

El butlletí del santuari de Puig-agut té una llarga trajectòria. S’ha publicat sempre amb la mateixa denominació, El Far de Puig-agut. La seva publicació ha tingut tres èpoques ben diferenciades i amb una periodicitat irregular pel que fa a la seva aparició. Té la particularitat, però, de ser la primera publicació coneguda de Manlleu. Fem-ne un repàs.

El primer número va sortir al mes de gener de 1886 i tenia una periodicitat mensual, tot i que va acabar sortint només un a vegada l’any. Va tenir diferents formats i amb un nombre de pàgines irregular i s’editava a la Impremta Catòlica de Sant Josep de Vic amb caràcter bilingüe. La redacció era al mas Madiroles i el fundador Ramon Madiroles, però també en va ser el propietari, director i gairebé l’únic redactor, a excepció d’algunes, molt poques, col•laboracions. Se’n varen publicar 22 números, l’últim, a l’agost de 1903. Una col•lecció d’aquests números la podem veure a la Biblioteca Municipal de Manlleu.

Com a conseqüència de la maltempsada de la Guerra Civil el santuari quedà molt malmès. Per arrodonir el problema, l’any 1947 un llamp destrueix el cimbori. A iniciativa de mossèn Masoliver, Croses i Domènec, amb la col•laboració d’altres fidels, s’organitzà la rehabilitació del santuari. Tot i no poder determinar la data exacta, és llavors quan comença la segona època de publicació del butlletí a càrrec de mossèn Lluís Masoliver. Aquest consistia en un full ciclostilat que s’editava quan hi havia alguna celebració o esdeveniment al santuari. L’any 1983, amb motiu de la mort de mossèn Masoliver, se’n va interrompre la seva publicació. Tot i que se’n poden trobar alguns exemplars dispersos, no saben que hi hagi cap col•lecció complerta.

La tercera època, de la qual el present exemplar n’és continuador, es va començar a editar pel juliol de 1984. Amb el primer número es fa un reconeixement a la tasca de mossèn Masoliver i es fa referència a les intencions dels promotors encapçalats per en Francesc Pujol i Escalé. Aquest en va ser l’ànima fins al seu traspàs esdevingut l’any 1999. Ell en va ser l’impulso i el primer redactor i il•lustrador, però va tenir la virtut de saber buscar col•laboradors i quan ell va faltar, el butlletí va tenir continuïtat. Actualment se’n fan quatre edicions l’any, amb motiu de les festivitats de la Mare de Déu de Lourdes, Sant Joan, la Mare de Déu del Pilar i per Nadal.

En el transcurs del present any s’escaurà la publicació de l’exemplar número 100 el qual es preveu donar-li caràcter extraordinari. Fins aquí hem fet referència al butlletí, però aquest només n’és el portaveu. Puig-agut requereix una administració i té una pabordia i aquesta l’encapçala Xavier Valls. D’això en parlarem en un proper butlletí.

Àlex Roca