El dia 16 d’octubre se celebra la festivitat de sant Galderic. Aquest és reivindicat, en els darrers anys, com a patró de la pagesia catalana enfront del madrileny sant Isidre per considerar-lo més nostrat”.
La tradició esmenta que Galderic va néixer a l’entorn de l’any 830, a Vievila, Llenguadoc (Occitània), de família pagesa, i que es dedicava a conrear la terra prop de la seva població d’origen. Antoni Vicent Domènech diu que era cristià de moltes virtuts, ple de paciència i misericòrdia i beneït per la gràcia de Déu. Aquestes qualitats li transferien la capacitat d’obrar miracles com el dia en què estava dedicat a batre el blat i amenaçava una forta tempesta; Galderic es va posar a resar i es van retirar els núvols damunt seu mentre al voltant començava a caure un abundós aiguat. Igualment se li atribueix el fet miraculós de travessar un riu sense mullar-se. Va morir l’any 900 envoltat d’una fama de santedat. Malgrat això, no deixa de ser paradoxal que, sense haver exercit activitat eclesiàstica, hagi estat considerat sant.
Generalment, se’l presenta amb vestit de pagès, amb cinturó cenyint i faldó curt. L’acompanya una pala rudimentària de fusta que subjecta amb una mà i unes espigues de blat amb l’altra.
És considerat patró de la ciutat de Perpinyà. També ho és de la pagesia de la Catalunya Vella (i no pas de tots els pagesos catalans) i dels hortolans de les hortes de Sant Pau de Barcelona. La pagesia rossellonesa el recordava, especialment, en temps de sequera quan les relíquies eren conduïdes, en processó, fins al mar.
Sant Galderic havia estat venerat amb especial devoció al monestir benedictí de Sant Martí del Canigó (Conflent) que havia obtingut el 1014 mitjançant un robatori pietós. El cenobi va esdevenir, per aquest motiu, un santuari i punt de rebuda de pelegrins.
Part de les restes de sant Galderic que hi havia a Sant Martí del Canigó van ser dipositades al monestir, també de l’orde benedictí, de Sant Pau del Camp de Barcelona. Hi van ser portades l’any 1654, arran de la precària situació esdevinguda a les terres nordpirinenques per la Guerra dels Segadors.
Joan Arimany i Juventeny
Bibliografia
Catalunya romànica. Barcelona: Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, vol. 7, p. 331-336
Cortade, Eugeni. “Galderic” dins Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Claret, 2000, vol. 2, p. 236
Domènec, Antoni Vicent. Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña. Girona: Imprenta de Gaspar Garrich Librero, 1630, p. 199
Vigué, Jordi. El monestir romànic de Sant Pau del Camp. Barcelona: Artestudi, 1974, p. 144
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada