8.10.12

DEL VEÏNATGE DE PUIG-AGUT

Pertanyent al municipi de l’Esquirol es troba l’antiga parròquia de Sant Martí Sescorts, i aplegades pel terme parroquial hi ha un important nombre de masies, algunes gairebé de l’època de la consagració de l’església. Sabem que Guillem, bisbe d’Osona, acut a l’església de Sant Martí Sescorts per a la seva consagració el 30 de març de l’any 1068, a petició de Guillem Borrell, canonge de Sant Pere de Vic i capellà de dita església, juntament amb els veïns (1). Sant Martí Sescorts i el seu domini parroquial, durant part del segle XIII, va estar supeditada al monestir de Santa Maria de Manlleu. De la relació existent entre les parròquies de Manlleu, Sant Martí Sescorts i Sant Esteve de Vila-setrú també n’hi ha notícia al primer terç del segle XVII quan les tres parròquies estaven regides per una mateixa universitat i el comte d’Osona signava acte de concessió i promesa de no separar-les ni desmembrar-les (2). I encara a mitjan segle XVIII sabem que els veïns del nucli de Sant Martí s’havien de desplaçar a Manlleu per a la compra d’articles de primera necessitat, fins que els regidors dels dos llocs, amb l’acord previ amb la Batllia de Catalunya, que era qui atorgava la concessió de vendes, autoritzés fer-ho a Sant Martí (3).
Per la seva proximitat veiem doncs que tot el nucli de Sant Martí ha tingut un passat religiós estretament vinculat amb Manlleu i amb la Batllia del Cabrerès pel que fa al seu aspecte civil. Va ser l’any 1824 quan la parròquia de Sant Martí i la seva pagesia es van unir al municipi de l’Esquirol perquè no va ser reconegut el de les Masies de Santa Maria de Corcó. Si l’església romànica de Sant Martí ja és un bell referent, també cal fer esment d’altres esglesioles properes, com Santa Maria de Vilanova o de les Escales, on hi havia una casa avui desapareguda que era la rectoria de Sant Martí. Santa Margarida de Vila-seca és una altra capella ja existent el segle XIII on s’aplegava una comunitat de monges agustinianes i que més tard es traslladaren a Vic. L’esglesiola actual data del segle XVII. També podem afegir-hi que Sant Martí Sescorts fins a les darreries del segle XIX tenia com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues.
Aquestes pinzellades històriques del veïnatge de Sant Martí que han estat estretament lligades amb Manlleu al llarg dels segles, encara que prou sabudes, vénen a compte pel fet que la seva gent, des que Madiroles va erigir el temple de Puig-agut, han tingut una continuïtat, més modesta, però efectiva. La parròquia de Sant Martí i la seva antiga i extensa pagesia han estat presents en tots els esdeveniments haguts al nostre santuari i en són encara fidels romeus. Aquesta vinculació ha fet possible comptar amb la seva col•laboració per assolir objectius i cobrir necessitats al llarg del temps. El mateix podem dir del veïnatge de Torelló, del qual ens ocuparem en un proper butlletí.
L’atractiva cúpula del santuari de Puig-agut va més enllà. Es pot percebre des de diferents indrets de la Plana, és un punt referencial. Els municipis de Manlleu, l’Esquirol i Torelló, donada la seva coincidència termenal al costat del santuari, se’l senten més seu, i és la seva gent, els seus habituals devots romeus i servents. Per a un romeu anònim que per primera vegada hi va pujar, aquest va ser el seu testimoniatge:
Era un 12 de juny, festivitat del Sagrat Cor. Al cel, com una brasa perenne, el sol era ardent com aquell Cor abrandat d’amor. De lluny, Puig-agut m’apareixia con una aspiració d’Infinit que s’aixecava sobre un món massa arrapat a la terra; com una pregària silenciosa penetrant el cel enmig d’un món adormit en el soroll de la buidor. Un cop vaig ser allà, aquell santuari que, de lluny, m’havia aparegut tan majestuós amb aquell cimbori que semblava voler abastar el cel, ara el veia humil, proper, senzill com una casa pairal, com una llar que t’acull al seu recer.

Àlex Roca


(1) Vegeu Ramon Ordeix i Mata. Les dotalies de les esglésies de Catalunya. (Segles IX-XII). Volum II. Segona part. Any 1997

(2) Arxiu Municipal de Manlleu. Llibre de Privilegis.

(3) Domènec Torrent i Garriga. Manlleu. Croquis para su história.