Ramon Madiroles, en projectar el santuari de Puig-agut, va preveure que tingués tres altars. En va dedicar un per cada parròquia (Torelló, Sant Martí Sescorts i Manlleu) que, segons creia, confluïen al cim del turó. L’altar principal, dedicat al Sagrat Cor, era dirigit cap a la banda de la Vall del Ges.Ben diferent a la serena austeritat actual, aquest altar tenia la disposició pròpia de l’època anterior al concili Vaticà II; el sacerdot hi donava la missa, com era habitual aleshores, d’esquena als fidels. Estava envoltat per una escala doble que pujava per cada banda i convergia a sobre mateix adoptant la forma d’una trona. El títol amb el qual era designat era el de Paray-le-Monial tot recordant el lloc on Jesús es va aparèixer a Margarida Maria Alacoque i li va encomanar la difusió de la devoció al Cor de Jesús.
El mateix Madiroles va fer una descripció d’aquest altar (1). Aquest text comença dient que era “del mateix estil ogival que el Santuari que l’acull; en ell l'elegància i senzillesa, corren parelles”. A continuació feia una relació detallada dels elements i la seva ubicació: “Sobre l'esfera del món, que és el seu tron, s'aixeca la Imatge del Sagrat Cor de Jesús, descansant els seus reals Peus sobre les armes d'Espanya, penjant del Toisó d'Or una campaneta que al mateix temps de servir per tocar Sanctus al Sant dels Sants com Anyell Immaculat que esborra els pecats del món, bé pogués representar alhora el rellotge de la Providència tocant l'hora del Regne desitjat…”. Seguia dient que “la volta d'aquest temple, coronada amb riquíssim dosser, sembla la torna veu d'aquest púlpit vivent, i l'Esperit Sant aletejant com a essència d'amor Diví, amb el foc de la glòria, projecta els seus raigs sobre la taula de l'altar ...” i acabava afirmant que “tot penja del cel si se’ns permet la frase”. Per més detalls, segons Madiroles, les fustes amb què estava construït eren la d’àlber, la de cirerer i la de melis. El 8 de desembre de 1886 es va beneir l’escultura del Sagrat Cor que hi era venerada i que, amb la de Sant Josep, havia estat sufragada pel mateix bisbe Josep Morgades (2).
La imatge venerada en aquest altar tenia dedicats uns goigs propis. De la ploma de Ramon Madiroles en va sortir una composició editada, probablement, a principi del segle XX (3). L’autor, en referència al mateix títol, reforça la idea que l’altar tenia la forma de púlpit o trona. En una estrofa, ben explícita d’aquest fet, hi consta:
Esta expiatòria Seu
té confessionari y trona,
un Copó, cosa rebona,
y acústich Chor per la veu.
Lo vostre Ceptre aixequeu,
no os falta Altar, Trono y trona
dintre est Temple que blassona
sé’l primer pe’l Cor de Déu
Aquest altar, com tot l’interior del Santuari, va ser destruït el 25 de juliol de 1936. Aleshores, segons recull Esteve Gaja, “per treure fora la imatge del Sagrat Cor que presidia l’altar major, aquesta és lligada amb una corda i estirada per un camió fins situar-la a l’exterior on fou cremada junt amb la resta del mobiliari (4)”. La imatge va ser reposada el 22 de maig de 1949, amb la de la Verge de Lurdes. Després de ser beneïdes a l’església de Santa Maria de Manlleu van ser acompanyades, en processó, fins a Puig-agut per unes set-centes persones.
Il·lustració: Antic altar major de Puig-agut dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu
Joan Arimany i Juventeny
Bibliografia:
1 Madiroles, Ramon. “El altar mayor del primer santuario dedicado en España al Sagrado Corazón de Jesús, Paray-le- Monial”. Dins: El Faro de Puig-agut, núm. 21, 15 de maig de 1901, p. 4
2 Solà, Fortià. Història de Torelló. Barcelona: Gráficas Marina, 1948, vol. 2, p. 222
3 Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús que’s venera en lo Altar Major de Puig-agut. [s.l.]: [19--?]
4 Gaja, Esteve. La guerra civil a Manlleu. Manlleu: l’autor, 1979, p. 50 - 51
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada