S’ASSEMBLA A DÉU

Si avui hagués d’explicar què és la Quaresma, diria que són aquest 40 dies abans de la Pasqua en què ens esforcem per a conseguir un cor misericordiós i bo. Un sant del segle IV, St.Basili, diu: T’assemblaràs a Déu quan siguis bondadós. Entre totes les coses més boniques i atractives d’aquest món hi ha la bondat d’una persona. Per què ens atreu tant una persona bona? Senzillament, i ja ho he dit, perquè s’assembla a Déu.
El cristià, sempre, però sobretot en aquest temps de Quaresma, és aquell que s’esforça per ser un cor compassiu. Compassió vol dir “patir-amb” (cum-passió), sentir el dolor de l’altre, la pena de l’altre, plorar amb el qui plora, saber posar-se en la situació de l’altre.
Quan ets compassiu se t’obre el cor de bat a bat, la llum de la innocència entra dintre teu i pots veure l’altre tal com és. El veus tal com una mare veu el seu fillet.
Només Déu ens veu tal com som. Nosaltres veiem els altres des de la nostra foscor; per això els veiem egoistes, mentiders, dolents... Només la compassió dóna aquella llum que és comprensió, perdó, misericòrdia.
Dir misericòrdia = un cor per a tota misèria. Això és la compassió. Comprenc, acullo, no judico, sinó que sé acceptar les misèries dels altres, perquè sé que experimento com Déu Pare comprèn i acull les meves misèries i no em condemna mai, ni em judica.
La compassió, la misericòrdia, el perdó són les riqueses que portem a dins. Si anem per la vida sense explotar les riqueses que portem a dins, mai no serem cristians.
“De què vas per la vida?”, diuen els joves. Sí, rebràs d’allò que dones.
El món necessita molta compassió.

-El cor egoista es torna generós.
-El cor tancat s’obre a l’amor.
-El cor ple de por s’obre a la confiança.

Això és un home bo: es dóna, estima, confia. Un home així transforma la seva llar, un poble, una nació.
La Quaresma ens convida a provar-ho.

Pare Marcel Capellades
Ermità de Sant Salvador