L'ACTUAL EDIFICI DEL MAS MADIROLES DE MANLLEU (1881-2011)*

La mil·lenària masia de Madiroles, esmentada a la mateixa dotalia o acta de consagració de Santa Maria de Manlleu de l’any 906, va ser sotmesa a una profunda transformació a principi de la dècada de 1880. De fet, es va afegir una construcció, la que actualment es pot veure, que va acabar substituint l’antiga. Per quina raó Madiroles va patir aquesta profunda transformació?
L’interès per a l’anàlisi d’aquest edifici sorgeix de dos aspectes importants: de la seva innovadora estructura, que s’aparta de les tipologies típiques de la casa rural catalana; i perquè és el fruit d’un de tants projectes de Ramon Madirolas i Codina, manlleuenc de gran empenta i voluntat.
Els objectius que van guiar la recerca van ser, primerament, la redacció de la biografia de Ramon Madirolas i Codina. Calia conèixer quins havien estat els fets més importants que va viure, especialment els projectes que va promoure, alguns dels quals encara influeixen actualment en la societat manlleuenca. Tanmateix, també es volia descobrir per què alguns d’aquests projectes no es van desenvolupar, o només es va fer parcialment, i quines devien ser les causes del seu fracàs. I en segona instància, es pretenia portar a terme una anàlisi del mas Madiroles com a objecte arquitectònic, a partir de les bases de l’arquitectura que va establir Vitruvi i identificar la raó per la qual té un traçat tan diferent de les masies clàssiques, si bé actualment fa la funció d’explotació agrària.
La metodologia que es va utilitzar en la recerca va ser diversa. En primer lloc, es van utilitzar fonts bibliogràfiques per obtenir la documentació necessària per entendre i exposar què va passar a finals del segle XIX i en la vida d’alguns personatges destacats. Tanmateix, també es van consultar obres especialitzades per poder elaborar una síntesi de les bases de l’arquitectura i el paper que van tenir en l’època de la construcció de la masia de Madiroles. D’altra banda, les fonts orals van ser rellevants en la comprensió i recerca d’informació històrica i arquitectònica. També es van fer diverses fotografies per documentar la realitat d’aquesta masia, alhora es van elaborar diferents plànols per comprendre l’edifici original de Madiroles actualment desaparegut.
Després de l’elaboració de l’estudi es van poder establir una sèrie de conclusions que resumim a continuació. En primer lloc, es va constatar que Ramon Madirolas va portar una vida dinàmica i que va mantenir contacte amb personatges importants d’aquella època, tant eclesiàstics com polítics. Algunes de les iniciatives que tenia en ment van poder fer-se realitat, com el Santuari de Puig-agut de Manlleu, però d’altres, per causes econòmiques o per la falta de suport social, no es van portar a terme.
Un d’aquests projectes, iniciat a principi de la dècada de 1880, va ser l’explotació comercial de les aigües d’una font que emergia en la seva propietat. La deu d’aigua era coneguda des de feia temps i Ramon Madirolas va excavar-la i va construir un dipòsit al seu damunt. El 1885, distingides personalitat catalanes de la medicina i farmacèutica reconeixien les propietats saludables de la font després de fer-hi diverses anàlisis químiques. Després d’aquests prometedors informes, s’augurava un futur brillant al voltant de l’explotació comercial d’aquell líquid natural tan lloat. Fins i tot, l’Ajuntament de Manlleu, va projectar una via que havia de comunicat el nucli urbà (des del final del carrer de Torelló) amb el conjunt termal.
Per aquella època, el 1881 –com indica la pedra central de la portalada principal sota les inicials de Ramon Madirolas- s’inaugurava un edifici de grans dimensions a pocs metres de la masia original de Madiroles, que segurament tenia l’origen a l’edat mitjana. Posteriorment aquesta darrera es va enrunar per donar una major visualització a la nova i el conjunt restà com és actualment. Possiblement, Ramon Madirolas, en cas de progressar l’explotació d’aigües medicinals, hauria ampliat les construccions. Els temps i les perspectives de negoci, però, no el van acompanyar.
Des del punt de vista arquitectònic, cal dir que Madiroles no va seguir la tipologia de les masies catalanes i, encara que actualment tingui aquesta funció i se l’anomeni “mas”, la utilitat que se li devia atribuir en fer-se la construcció no devia ser, precisament, aquesta.
Estudiant el traçat de l’estructura de l’edifici de Madiroles i elaborant els plànols i càlculs necessaris, ens hem adonat de la gran intenció arquitectònica amb què va ser dissenyada aquesta casa. Les relacions proporcionals que guarda la seva projecció en planta demostren que, seguint les tendències clàssiques de finals del segle XIX, Ramon Madirolas va projectar un edifici amb mesura, fermesa i utilitat i, per tant, compleix els tres principis que va dictar Vitruvi al segle V aC. Per altra banda, s’ha pogut arribar a la conclusió de la seva projecció com a balneari després d’haver fet les degudes comparacions amb el balneari Codina de Tona i visitat les seves instal·lacions. Sembla força versemblant que havia estat projectada com un balneari per a l’explotació de les aigües de la font a la quals s’atribuïen propietats curatives.
Finalment, cal fer constar que si l’edifici de Madiroles no hagués seguit l’evolució cap a la funció actual d’explotació agrària i hagués rebut un major impuls en el seu moment com a centre d’hostatgeria termal, probablement Manlleu hauria tingut un balneari en el seu municipi del qual tots els seus ciutadans podríem gaudir.

Glòria Sala Vilardell

*Aquest article està basat en les conclusions del treball de recerca de batxillerat titulat Mas Madiroles de Manlleu 1881-2011 (curs 2010-2011) del Col·legi La Salle dirigit per Judit Serra.

Il·lustració 1: Perspectiva actual de la masia de Madiroles de Manlleu, a l'estiu del 2011. Glòria Sala.
Il·lustració 2: Pintura de l'antiga casa pairal de Madiroles, de J. Mas Pou. Actualment es troba a la casa dels propietaris, els senyors València de Torelló. Glòria Sala.
Il·lustració 3: Part lateral d’una etiqueta d’ampolla d’aigües medicinals de Madirolas on es veu reproduït l’edifici de Madiroles. Arxiu Pabordia de Puig-agut