Controvèrsia

Per gentilesa d’una família manlleuenca he pogut llegir un llibret d’unes seixanta pàgines editat per l’establiment tipogràfic La Hormiga de Oro, de Barcelona, l’any 1901 i que fa referència a una controvèrsia entre quatre persones entestades en quin va ser el primer temple d’Espanya dedicat al Sagrat Cor de Jesús. El mitjà amb el qual es comunicaven eren les publicacions El Norte Catalán, Correo Catalán, Diario de Cataluña, Diario de Barcelona i El Ter de Manlleu.

Hem llegit en diferents ocasions per la ploma de Madiroles que Puig-agut va ser el primer temple dedicat al Sagrat Cor. Va publicar-ho en dos dels periòdics esmentats, en el butlletí de Puig-agut i en un llibre titulat La Perla de las Promesas, escrit per ell. Es basava, en un rescripte del Papa Lleó XIII en el qual diu que Puig-agut és el primer temple expiatori a Espanya dedicat al Sagrat Cor de Jesús.

Mitjançant El Norte Catalán, una persona anònima contradiu aquesta afirmació, i manifesta que la dedicació correspon a una església existent a Moià. El carteig entre Madiroles i la persona anònima que signa “x”, té continuïtat amb algunes altres cartes, fins que apareix un tercer amb un nou escrit, també a El Norte Catalàn titulat Dos que se engañan i signa, José Juaniquet, canònic; el motiu de la seva intervenció és informar que el primer temple d’Espanya dedicat al Sagrat Cor de Jesús és el de les germanetes dels Pobres de la ciutat aragonesa de Jaca. El lector segurament que pensarà, a veure si encara en surt un quart, doncs sí, hi ha una nova carta a la mateixa publicació amb el següent títol Tres que quizá se equivocan i afirma que disset anys abans que la de Jaca ja hi havia a Lleida una església dedicada al Sagrat Cor de Jesús, i la signa amb les inicials, U. E. La correspondència continuà i ningú cedia. El ball de dates i referències documentals són moltes, però caldria tenir-les totes i confrontar-les, i pel que fa a la devoció al Sagrat Cor de Jesús és prou conegut que el segle XIX conegué un gran desenvolupament i esplendor.

En motiu del centenari de Puig-agut, en el butlletí commemoratiu, Monsenyor Josep Mª Guix deia: Des de l’edat mitjana la devoció al Sagrat Cor de Jesús havia anat creixent a mesura que s’havia aprofundit en el coneixement teològic de la persona humano-divina de Crist, iniciat pels sants Pares i els teòlegs més antics. La controvèrsia no fa més que posar en evidència la primacia que cadascun dels implicats volia per al seu santuari, però el realment positiu és que s’havien aixecat uns nous temples i que hi havia unes devotes comunitats de fidels al Sagrat Cor de Jesús.

Per cloure la controvèrsia farem referència a un llibre de poesia titulat El Bugadé, del qual és autor Miquel de Raguer, editat a Vic l’any 1901. Una de les poesies va dedicada a Madiroles precisament per l’afer de la controvèrsia. Respectant l’ortografia de l’època, diu així:

A motius de confortar al dueño del Santuari de Puig-agut en son zel pel la propaganda del Sagrat Cor de Jesús, figura aquí la poesia que l’autor del Bugadé dedica a l’autor del quadern “La contraversia” Sr. Madirolas.

LAS DOS XEXAS EN REGATEIX

Res no ‘t capfiqui,
res no ‘t capbaixi,
Dèu may se muda,
lo Cor de Cristo
tot ho alcansa;
qui propaganda
fa ab eficácia
de sa bona obra
obtindrá paga,
que ’l qui ab Dèu conta
ja res li falta.
Sols Dèu li basta.

¿Qué voleu Jaca y Moyá
y Lleyda de‘n Madirolas?
¡ Traballeu junts ó be á solas,
competencies sempre hi há!

Recordéus que un mateix fí
posa tinta á vostres plomas...
mes ell se sap sostení,
refutant fins punts y comas.

Dos xexas son lo tresor
que ‘s proposa en sa quintana:
la una es la del Sagrat Cor
l’ altra de ‘ls camps de la Plana.

Aquesta es rossa com l’or
Y meréix d’ Or la Madalla.
Aquella, roja de amor
com sanch, que per Dèu batalla.

París prémia la del blat
y ‘l cel la de Puig-Agut.
Mes, de Cristo en tot combat,
no hi ha vencedó, y vensut.

Vic 11 d’octubre de 1900 Miquel de Raguer i de Descatllar

Àlex Roca