L’ORIGEN DEL PESSEBRE

L’origen del pessebre cal trobar-lo en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i esglésies i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. És considera com a primera representació el segle II, quan a les catacumbes romanes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del segle III al monestir alemany de Füsen.

La primera representació a Catalunya del naixement apareix a començament del segle IV a la catedral de Barcelona. També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags romans del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l’any 1223 que Sant Francesc d’Assís va fer una representació del naixement al voltant d’una menjadora d’animals, considerada per molts l’origen del pessebre.

Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l’any 1562. A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amadeu o els valencians Josep Esteve i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions.

Una particularitat del pessebre a Catalunya i el País Valencià és la figura del caganer i que actualment representen a diferents personatges populars.

“wikipedia.org/wiki/pessebre”