10.6.10

Manlleu, Núm. 87. Juny de 2010

Sobre l’altar original del Sagrat Cor de Jesús a Puig-agut

Ramon Madiroles, en projectar el santuari de Puig-agut, va preveure que tingués tres altars. En va dedicar un per cada parròquia (Torelló, Sant Martí Sescorts i Manlleu) que, segons creia, confluïen al cim del turó. L’altar principal, dedicat al Sagrat Cor, era dirigit cap a la banda de la Vall del Ges.

Ben diferent a la serena austeritat actual, aquest altar tenia la disposició pròpia de l’època anterior al concili Vaticà II; el sacerdot hi donava la missa, com era habitual aleshores, d’esquena als fidels. Estava envoltat per una escala doble que pujava per cada banda i convergia a sobre mateix adoptant la forma d’una trona. El títol amb el qual era designat era el de Paray-le-Monial tot recordant el lloc on Jesús es va aparèixer a Margarida Maria Alacoque i li va encomanar la difusió de la devoció al Cor de Jesús.

El mateix Madiroles va fer una descripció d’aquest altar (1). Aquest text comença dient que era “del mateix estil ogival que el Santuari que l’acull; en ell l'elegància i senzillesa, corren parelles”. A continuació feia una relació detallada dels elements i la seva ubicació: “Sobre l'esfera del món, que és el seu tron, s'aixeca la Imatge del Sagrat Cor de Jesús, descansant els seus reals Peus sobre les armes d'Espanya, penjant del Toisó d'Or una campaneta que al mateix temps de servir per tocar Sanctus al Sant dels Sants com Anyell Immaculat que esborra els pecats del món, bé pogués representar alhora el rellotge de la Providència tocant l'hora del Regne desitjat…”. Seguia dient que “la volta d'aquest temple, coronada amb riquíssim dosser, sembla la torna veu d'aquest púlpit vivent, i l'Esperit Sant aletejant com a essència d'amor Diví, amb el foc de la glòria, projecta els seus raigs sobre la taula de l'altar ...” i acabava afirmant que “tot penja del cel si se’ns permet la frase”. Per més detalls, segons Madiroles, les fustes amb què estava construït eren la d’àlber, la de cirerer i la de melis. El 8 de desembre de 1886 es va beneir l’escultura del Sagrat Cor que hi era venerada i que, amb la de Sant Josep, havia estat sufragada pel mateix bisbe Josep Morgades (2).

La imatge venerada en aquest altar tenia dedicats uns goigs propis. De la ploma de Ramon Madiroles en va sortir una composició editada, probablement, a principi del segle XX (3). L’autor, en referència al mateix títol, reforça la idea que l’altar tenia la forma de púlpit o trona. En una estrofa, ben explícita d’aquest fet, hi consta:

Esta expiatòria Seu
té confessionari y trona,
un Copó, cosa rebona,
y acústich Chor per la veu.
Lo vostre Ceptre aixequeu,
no os falta Altar, Trono y trona
dintre est Temple que blassona
sé’l primer pe’l Cor de Déu


Aquest altar, com tot l’interior del Santuari, va ser destruït el 25 de juliol de 1936. Aleshores, segons recull Esteve Gaja, “per treure fora la imatge del Sagrat Cor que presidia l’altar major, aquesta és lligada amb una corda i estirada per un camió fins situar-la a l’exterior on fou cremada junt amb la resta del mobiliari (4)”. La imatge va ser reposada el 22 de maig de 1949, amb la de la Verge de Lurdes. Després de ser beneïdes a l’església de Santa Maria de Manlleu van ser acompanyades, en processó, fins a Puig-agut per unes set-centes persones.

Il·lustració: Antic altar major de Puig-agut dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Fons Biblioteca Municipal de Manlleu

Joan Arimany i Juventeny

Bibliografia:
1 Madiroles, Ramon. “El altar mayor del primer santuario dedicado en España al Sagrado Corazón de Jesús, Paray-le- Monial”. Dins: El Faro de Puig-agut, núm. 21, 15 de maig de 1901, p. 4
2 Solà, Fortià. Història de Torelló. Barcelona: Gráficas Marina, 1948, vol. 2, p. 222
3 Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús que’s venera en lo Altar Major de Puig-agut. [s.l.]: [19--?]
4 Gaja, Esteve. La guerra civil a Manlleu. Manlleu: l’autor, 1979, p. 50 - 51

Notícies per a la construcció del Santuari de Puig-agut

En el butlletí del passat mes de gener, fèiem referència de que el febrer del proper any 2011 es compliran els 125 anys de la inauguració i benedicció del nostre Santuari. La seva construcció, iniciada l’any 1884, en dos anys va quedar enllestida, però del que no tenim gaires referències, o les que hi han poden haver quedat oblidades, és de les vicissituds que va caldre vèncer per dur a terme la seva construcció.

L’import de l’obra del santuari de Puig-agut, sense tenir en compta els acabats interiors i l’ornamentació, va pujar a 30.150 pessetes, de les quals 2.103 van ser aportades per subscripció popular. En una reunió de l’Ajuntament de Manlleu del setembre de 1885, atenent una carta de Ramon Madiroles, el consistori acorda una aportació de 750 pessetes per a la construcció del santuari, malgrat la crisi que travessava la població. Amb els anys tot canvia, però hi ha coses que repeteixen.

Amb la mateixa finalitat col·labora també l’Ajuntament de Torelló amb 500 pessetes, tot i la reducció de les seves arques i les critiques circumstàncies de la població. L’Ajuntament de Sant Martí Sescorts, satisfet en veure construir una part del temple en el seu terme, encara que anys després va ser considerat de Manlleu, es va oferir a fer arribar els donatius per a tal finalitat.

Álex Roca

En Madiroles


Recull de poemes per a petits i grans

La Lluna
“La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no ho vol.”
La lluna està contenta:
comença el quart creixent,
quan és a lluna plena,
passa la nit rient.
La lluna s’entristia:
ja tomba a quart minvant,
en ’sent a lluna nova,
s’amaga tot plorant.

(Popular catalana)

Posta de Sol
El sol se n’anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
però el tronc tot daurat.

Joan Maragall

Sol vine
Sol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.

Josep Carner

El sol se’n va
i encara veig
als cims
el seu últim adéu.

Salvador Espriu

Primavera
Ara vindrà el mes de maig,
regalada primavera;
floriran totes les flors,
els clavells i les roselles.

(Popular catalana)

L’estiu
A l’estiu
un sol viu
fa dibuixos
sobre el riu.

A l’estiu
la perdiu
xiula i canta
dins el riu.

A l’estiu
en Feliu
caça mosques
mentre escriu.

F. Bofill

Tardor
A l’arbre hi ha una fulla
que està a punt de caure
i l’últim raig del dia,
que ho sap, encar la daura.
Josep Carner

Quan soc al llit
Quan soc al llitet
només trec el nas,
i li dic al fred:
no m’enganyaràs!

(Popular catalana)

Salm de l'alba

Abans d’estimar-te res no era meu.
Tot era dels altres. No era de ningú.
Abans d’estimar-te no coneixia l’amor.
Tot era buit, abans d’estimar-te.
Abans d’estimar-te tot era mort.
Tot era mut, abans d’estimar-te.

Oh, Senyor, Senyor meu, a qui trobem gràcies a Tu, i quan et trobem no et comprenem. No facis de mi un savi. Però si decideixes introduir-me en els teus secrets, fes-ho amb la ciència del teu amor.

Els nostres somnis s’han unit,
som poetes de l’amor.
No cantem els nostres somnis,
no cantem allò que potser mai no serà.
Fem versos a l’alba, i fem versos al capvespre.
Cada vers és un miracle:
“Preneu i mengeu, que això és el meu cos”.
I ara Déu ja és del món, tothom el pot menjar.
Sempre serem poetes de l’Infinit i de la terra.
Poetes de Déu i de l’home,
perquè Tu ets la Paraula,
jo el silenci que l’escolta.


El meu Crist és sempre nou. No és una invenció del passat, ni una il·lusió del futur. El meu Crist és sempre nou, sempre actual. És més gran i més nou que tot allò que neix.

El meu Crist resplendeix abans del sol,
s’aixeca abans de l’alba.
Camina sempre endavant,
porta la senyera del meu destí.
El seu Regne és des de l’ahir fins el demà,
no té fronteres en l’avui.
L’home no podrà abastar-lo mai,
perquè és nou a cada moment.
El meu Crist és sempre nou.


També faig versos tot plorant: ¿com revelaré Crist als meus germans? ¿Com ompliré els seus ulls de llum? ¿Com encendré el seu cor, on hi viu l’Home-Déu, el nostre Jesús que tot home necessita per a viure i abraçar?.

El meu Crist és una albada,
és com l’aire que em besa,
com la llum del dia que m’abraça.
Ningú m’abraça com ell,
m’abraça nit i dia, m’abraça a cada instant.
Ell és tot el que jo estimo,
és el néixer i el morir.
És tot el que jo encara no tinc,
és tot el que espero aconseguir.


El meu Déu es diu Jesús. I és l’home que vull ser, i l’amor que vull viure, la Humanitat Nova que espero.

El meu Déu es diu Jesús.


Marcel Capellades
Sant Salvador

Noticiari de Puig-agut

Necrològica
En Lluís Crosas ens ha deixat i hem perdut un ferm col·laborador del nostre santuari. Sempre estava amatent en les tasques de manteniment del santuari, especialment, en la restauració duta a terme l’any 1988. i de sempre formava part de la pabordia. Des de aquest butlletí el més sincer condol als seus familiars.

Rentarem la cara al santuari
Properament es procedirà a pintar tot l’exterior del santuari, i que dit sigui de passada, be prou li convé. S’ha considerat que el color més adient és el gris. Això ha de comportar una despesa aproximada d’uns 5.000 €. Tota ajuda serà ben rebuda.